La Il.lustració:un projecte de desenvolupament

A partior de l’Any 1775,any de la meva recerca i estudi de la “Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una Perspectiva Local (1775 – 2010) ”,l’impuls cultural que havia sorgit a redós del creixement econòmic,va cristal.lizar en la Formulació del Projecte de Desenvolupament per a Sitges,a partir de bases institucionals,generades per la mateixa societat catalana i sota l’aixopluc de la Monarquia borbònica-.

La Història de Sitges,l’impuls econòmic i el màxim interès per la Literatura catalana i sitgetana eren les Bases Culturals sobre les quals s’apuntalava aquest Projecte de Desenvolupament,que justa la fusta connectava amb les propostes polítiques reformistes,entrocades amb l’Austracisme,que pretenia corregir l’uniformisme de l’Estat borbònic-.

L’interès per la Història de Catalunya,que havia impregnat part del segle i ja perceptible des de la creació de l’Acadèmia de Bones Lletres,va culminar amb l’obra de l’Antoni Capmany “Memòries Històrques sobre la Marina,Comerç i Arts de l’antiga Ciutat de Barcelona”,publicada entre l’any 1775 i l’any 1792-.

En contrast amb els Projectes Agraristes de l'asturià Campomanes o d’en Floridablanca,l’Antoni Capmany estudia el passat medieval català amb la intenció de bastir un Projecte de Modernització per al present de Catalunya,basat en un creixement econòmic de caràcter industrial i comercial,no pas Agrari,i que privilegia la laboriositat i el treball,cosa que afectarà la Vila de Sitges-.

La Il.lustració va significar un important antecedent a tenir present per explicar la gènesi del Sistema Educatiu a tot l’Estat espanyol-.A començament del segle XVIII es va produir el canvi de Dinastia a l’Estat-nació,mercès al triomf dels Borbons en la Guerra de Successió,els quals pretenien obrir un camí cap una nova mentalitat-.Això va significar l’entrada del Despotisme Il.lustrat i el final de la Dinastia dels Àustries-.Amb el famós Decret de Nova Planta,a València l’any 1707,a l’Aragó l’any 1711,a Mallorca i Catalunya l’any 1716,promulgat per Felip Vè,es doná pas a les pretensions centralistes i uniformitzadores dels Borbons,per a poder manejar amb facilitat el conjunt de l’Aparell Estatal-.El Punt culminant de la política borbònica del segle XVIII no va arribar fins al Regnat de Carles III,en el qual es va impulsar un Esperit de Renovació des de la necessitat de cultivar la població des de dalt-.

Els trets més determinants de la Política escolar dels il.lustrats,concordaven amb l’esperit d’Europa racionalista i singularment amb l’Ideari dels Enciclopedistes francesos-.La nova Organització escolar es caracteritzava per una més gran intervenció de l’Estat espanyol en el món educatiu,i,una lenta substitució de la influència de l’Església-.Unificació programàtuca i lingüística amb gran volada a partir de Carles III-.

Durant la primera meitat del segle XVIII ens trobem davant un procés d’ensorrada de les estructures anteriors,debilitades pels esdeveniments,que no permetien potenciar el Model de Societat que pretenia la Il.lustració i els Il.lustrats des de la seva concepció de “Progrés”-.La Il.lustració té un enorme significat en el temps de la modernització en el conjunt d’Europa i va ajudar a configurar una societat més pròxima en el nostre temps,però en el cas de l’Estat espanyol no va arrelar fins al final de segle i amb moltes limitacions-.

Carles III i les Forces il.lustrades van pactar les Societats Econòmiques d’Amics del Paí en benefici del creixement econòmic,social i cultural dels pobladors de l’Estat espanyol-.Aquestes Societats Econòmiques d’Amics del País,es van convertir en elements afavoridors de la política del Despotisme Il.lustrat-.Es van experimentar al conjunt de l’Estat espanyol una sèrie d’inquietuds culturals elitistes,que es vab¡n manifestar en el camp de lews Ciències Naturals i de la Tècnica-.S’intentà alliberar-les dels Prejudicis teològics en una mentalitat secularitzadora,centrar el seu interès en l’Experiència i Naturalesa i introduir l’Enciclopedisme-.

Aquestes qüestions tenien molt d’artificiositat i,era un mitjà tècnic per a poder estructurar l’Organització Administrativa de l’Estat i reprimir la situació inflacionista en què es trobava-.Així es va convertir en una Ideologia assumible pel Govern Central de l’Estat espanyol,abans que es convertís un element subversiu-.Al’època de la Il.lustració no cal parlar de Revolució Industrial ni d’Industrialització,però sí de necessitat de modernització de les estructures socials i educatives,necessitat de regular els estudis de tota mena i prendre el Paper Instructiu que tenien fins al moment els Gremis,que s’havien de desfer-.
Per a les classes productives es pretenia implantar un tipus d’Ensenyament Utilitarista,perquè fossin útils al nou model de societat i de relació econòmica,productiva i mercantil,en la fisiocràcia premercarntilista,amb una eina de debat com era l’Acadèmia d’Economia Política creada per la Societat Econòmica d’Amics del País (SEAP) a partir de l’any 1798 a l’any 1800-.Pretenien una Educació per a la noblesa i classes dirigents,volien aconseguir una formació adequada pper a les gents destinades a ocupar llocs de privilegi-.

Si les Escoles patriòtiques i tècniques eren el model d’establiment ideat per als fills dels Artesans,els seminaris de nobles i gents acomodades s’havien de dirigir a la formació i reclutament de les capes dirigents-.La majoria de Societats Econòmiques d’Amics del País,estaven tallades per un mateix Patró,servien els interessos centralitzadors de l’Administració,eren afavorides des de Madrid o des de les èlits i convenientment impulsades des dels Cercles de Poder propers a l’Administració Central-.

La Societat Econòmica d’Amics del País Matritense regulava i controlava les seves intervencions-.Moltes vegades el control exercit des de Madrid beneficiava únicament la voluntat i els motius dels Ministres de Carles III-.Aquestes Societats pretenien engendrar un estat d’opinió que afavorís el foment de la instrucció pública i l’economia,formar equips aptes per al funcionament del Goverr Central de l’estat espanyol,segons un model determinat de societat-.

El primer pas va ser la creació de la Societat Econòmica Bascongada-.Segurament la seva creació va ser provocada per la Fundació de Societats anàlogues a l’estranger,el cert és que ja existien a França,Alemanya i Anglaterra-.
El primer focus es va instal.lar a Bretanya (França),seguit de París,Berna i Dublin-.De totes maneres sembla que aquesta Societat Econòmica Bascongada va sorgir de forma autònoma,arran de certes tertúlies d’amics,com ara Los Caballeritos de Azcoitia,cavallers,il.lustrats,clergues,etc-.-.Les de la resta de l’Estat espanyol van prende model de la Societat Econòmica d’Amics del País Matritense-.

Aquestes Societats Econòmiques Amics del País s’interessaven des del principi per l’Agricultura,la Ramaderia,la indústria,des de la Fisiocràcia,van donar un nou sentit al comerç,van adquirir un interès pels Temes Econòmics que fins al moment no hi havia existit-.Per un altre costar,es pretenia millorar les Arts i la Cultura,des d’una perspectiva dirigista des de l’Estat espanyol i des de les Institucions para estatals més-.Els Informes i les Memòries reflectien la necessitat de millorar en els Camps d’Agricultura,Indústria,Comerç i Educació-.

El principal Avalador d’aquestes Societats Econòmiques d’Amics del País va ser el Comte de Penyaflorida-.La Junta Fundacional es va celebrar a Vergara el 6 Febrer 1765 (segle XVIII) i els seus Estatuts definitius es van aprovar el dia 10 Agost 1773-.Els plantejaments eren en favor de les Ciències ütils en contraposició dels Sabers de la Universitat,els quals consideraven que estaven en crisi i que es limitaven a les Ciències especulatives-.

L’Educació Pública,es va concretar al Seminari de Vergara-.L’Eeducació Utilitarista s’impartia al Col.legi de Vergara,ubicat a les antigues Instal.lacions del Seminari de Vergara dels Jesuïtes-.Aquesta circunstància va provocar alguna acusació que havien col.laborat en la seva expulsió-.En aquests moments es va iniciar el Procés de Secularització ,-expulsió dels Jesuïtes l’any 1776-,encara que el Clergat seguia participant en l’ensenyament,en la cultura i en l’educació-.

Molts clergues d’èlit eren Il.lustrats i col.laboraven amb les Institucions para estatals que promulgaven aquesta mentalitat-.En el real Seminario Patriòtico de Vergara es va fomentar la Cultura General-.El seu Pla d’estudis incloïa Matèries com Religió,Moral,Llengües vives,Ciències Experimentals i Matemàtiques-.No es renunciava a la religió,ja que l’Il.lustrat reverencia Déu i és un bon catòlic-.

Un dels aspectes a destacar va ser la inclusió de les Llengües vives,enfront del pla tradicional vers la llengua llatina-.Però,la principal aportació era el prepositivisme en la introducció dels nous Estudis Científics,el Cientifisme Racionalista al servei del progrés-.Cientifisme lligat a una mentalitat Castellanitzadora i Centralista amb el desig que les Ensenyances es féssin en llengua castellana,es parlava,amb un criteri uniformitzador del progrés i de l’estat espanyol-.

Val a dir que gran part de la Noblesa i del Clergat eren imbuïts de tradició conservadora i no acceptaven les pautes renovadores perquè la seva Instrucció era pobre per a ésser influenciats pels nous Corrents científics i ideològics-.
El destacat mèrit dels Il.lustrats Bascos-.Va ser molt important i més si considerem qye a la seva Biblioteca no va arribar l’Autorització per a disposar de l’Enciclopèdia fins a l’any 1772,ja que estava prohibida des de l’Any 1759 per a la Santa Inquisició-.Això vol dir que els bascos d’aquesta Societat es van poder informar relativament aviat dels nous corrents del Pensament europeu-.Van poder formar una Biblioteca amb autors com Madeville,A.Smith,Quesnay,Turgot i W Petty,i,van convidar els personatges de l’època per tal de mantenir reunions científiques i culturals-.

Però el model bàsic de S.societat Econòmica d’Amics del País,va ser La Matritense de Madrid-.-.Si la Societat Econòmica Bascongada va poder emergir amb una certa independència,sense l’estimulació del Poder Central,aquest no és el cas de la Societat Econòmica d’Amics del País de Madrid,la qual sí quye tenia els seus lligams amb el Poder Central de l’estat espanyol-.L’oportuna intervenció del Comte de Campomanes,a través del seu discurs sobre el “Fomento de la Indústria Popular”,va accelerar els Projectes Monàrquics,encara que ja hi havia aprovades la Societat Económica de Baeza,la de Tudela,Sevilla i Cadis-.
Oficialment l’impuls a aquests Tipus de Societats Econòmiques d’Amics del País,juntament al Discurs del Comte de Campomanes,es va donar en infondre’s una Circular Reial de l’Any 1774 en què es convidava a Secundar el Projecte Reformista des del Projecte Borbònic de Carles III-.Va ser una clara oportunitat per fer definitives passes cap a la Centralització,Uniformització,castellanització i Secularització-.Això exigia un canvi de mentalitat i de mercat: primer era el tema de la Propietat Agrària i l’Amortització de la terra i després el paper dels gremis al Camp de la Indústria-.

L’Interès de Carles III per la creació de la Societat Econòmica d’Amics del Pais Matritense s’intensificava poc a poc amb el convenciment que els seus ministres havien de Pactar amb els Il.lustrats i les Forces productives del País i així reparia 3.000 rals anuals per a lliurar en concepte de Premis.
De totes maneres la semblança amb la Societat Econòmica d’Amics del Pais Bascongada era molt gran-.Sembla que hi havia una voluntatt d’eliminar els Gremis,especialment com a Eines transmissores d’Oficis,l’excusa era millorar la Indústria Artesana,difondre les Arts,fomentar l’Agricultura i millorar els utensilis de màquines-.

El Comte de Campomanes creia que les Societats Econòmiques d’Amics del País eren una fonamental peça per poder desenvolupar el País segons els paràmetres de progrés que exigia una societat avançada que hom pretenia construir,en el sentit d’Escoles Permanents que ajudessin a instruir tant al Poble com a les Èlits-.La difusió del Discurs del Comte Campomanes va ser el que va despertar l’interès per a crear aquests Tipus de Societats Econòmiques d’Amics del País;un discurs que no estava exempt d’interessos de Grups i en defensa d’un tipus de fisiocràcia avançada en contraposició als interessos de la”Mesta castellana”-.Campomanes confiava en la Noblesa per a dur a terme els seus plans,però també preparava el terreny de la Burgesia-.

Un altre Discurs de Campomanes sobre l’Educació popular dels Artesans i el seu foment,va ser trobar la necessitat de trobar un Mètode Instructiu en l’ensenyança de les arts i les ciències,en què les matemàtiques i les matèries tècniques era la defensa del món urbà enfront del món rural,però alhora era el Principi del seu final pel que a l’organització dels Gremis-.-.Aquest nou Discurs tractava de l’aprenentatge dels Oficis,del Dibuix,de l’educació dels Artesans,de l’ocupació de la dona,,del comerç,etc-.Però,soibretot l’intent de la Reforma educativa des de l’Educació Primària fins a la Universitat passant per l’ensenyament Tècnic-.

El desenvolupament de les Societats Econòmiques del País:Etapes
*Eufòria Inicial i època fundacional,de l’any 1765 fins a l’any 1786,més de 20 anys,quan els il.lustrats es van adonar que les Societats Econòmiques d’Amics del País eren un instrument de creixement econòmic-.
*Una primera Decadència entre l’any 1786 i l’any 1788 amb la mort de Carles III l’any 1788 es va produir unn ressorgiment fins a l’any 1792 coincidint amb la Guerra de França-.
*Una segona Decadència coincidint amb la Pau de Basilea,amb una lenta caigudaque culmina amb la guerra de la Independència l’any 1808-.
*Els estatuts
El de la Matritense era una còpia dels plantejaments de Campomanes,i,serien la base de les futures Societats Econòmiques i alhora presents les idees bàsiqures de la Societat Económica Bascongada-.
*La Ideologia educativa
Es basava en dos pilars: a)l’Educació de la Noblesa amb la de les classes acomodades per tal de preparar el terreny a la creixent Burgesia-.b) l’Educació del poble,que havia de seguir els plans elaborats per la Noblesa més cultivada,pensada per tant per defensar els seus interessos-I,aixì tot va quedar en Il.lustrar les classes altes,millorar la tècnica i fomentar la industrialització de lres masses-
***Per diversos recons de l’estat espanyol começaven a sorgir les Societats Económiques d’Amics del País,que patrocinaven centres d’ensenyament,escoles elementals i escoles d’arts i oficis-.

Un dels pocs Il.lustrats espanyols que es va dedicar a l’ensenyament Primari va ser l’asturià Jovellanos,volent portar a la pràctica a l’Institut Jovellanos el seu ideari pedagògic,explicitat en “Bases para la formación general de Instrucción Pública”.