Àmbit de la Llengua Catalana a l'Edat Mitjana

La voluntària incorporació de les ciutats de Girona i la de Barcelona,per ocupació militar, a l’Imperi Carolingi,justa la fusta quan es manifestava amb més Poder,es va produir quan la seva organització política,eclesiàstica i civil significava la Grantia d’una òptima fusió de poblacions indígenes,romanes i catòliques.

*Cada territori acabat de conquerir era dotat d’una Xarxa de Parròquies,tot depenent de Diòcesis,i aquestes de circunscripcions Metropolítiques.Cada Església catòlica sostenia una Escola privada,elemental o superior,que seria el Focus de la Cultura Contemporània.Els nombrosos ,poderosos i rics Monestirs,dins l’Estructura Feudal,eren llocs de vida religiosa i nuclis de Civilització en els camps econòmic,científic i artístic.

*En realitat a tot Europa l’Imperi Carolingi va propiciar un Renaixement Llatí (sic) que va restaurar Estudis tot i imposant una llengua molt més pura-.A mesura que els antics i vells Bisbats eren absorbits pels Francs,automàticament passaven a dependre de la Seu Metropolitana de Narbona,i per tant la Litùrgia visigòtica,clar i català,era substituïda per la Franco-romana,així com també va ésser substituïda l’Escriptura gòtica per la Cal.ligrafia rodona-romana.

*Paral.lelament a la Integració eclesiàstica es produïa la integració civil,sota l’Administració comuna Comtal-imperial,és a dir,que als soldats dels Exèrcits francs d’en Lluís el Pietós,fill d’en Carlemany,guerrers d’Aquitània,Gasconya,Septimània,Borgonya i Provença,se’ls va donar diverses terres,segons el Règim Feudal i així es varen establir Famílies d’aquelles Regions del Nord-.Parlaven dialectes d’gual origen: el Llenguadocià,el Provençal i el Llemosí,molt semblants i que resultaven molt però molt afins al que parlaven els Autòctons.

*Aquelles terres reconquerides pels Francs a començament del segle IX,varen ésser el Gressol (sic) en què es varenfondre la “Gent de la Gàl.lia Meridional” amb els antics súbdits visigots hispano-romans que no s’havien mogut del país.Aquella fusió va ésser molt fàcil,en la pau,tot i essent-ne uns i altres Cristians llatinitzats,encara que potser en alguns casos ètnicament força diferents.Els Concilis de Magúncia,Reims i Tours recomanaven que des de la trona prediquessin en Llengua romana rústica,cosa que confirmava l’existència de llengües parlades diferents de la llangua llatina.I,més indicis d’un incipient Català n’hi ha un capbreu de l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell,on destaquen al bell mig del Llatí nombrosos topònims en vulgar.

*En Joan Bastardes confirma: “no era pas llatí la llengua parlada pels gironins i els barcelonins durant l’ocupació dels sarraïns,ni tan sols era la dels hispanis exiliats a Septimània després de l’Expedició de Carlemany,ni la dels gironins que l’any 875 varen lliurar la seva Comasrca a Carlemany-.Els barcelonins,alliberats l’any 801 parlaven una Llengua romànica i en el futur va continuar sent la mateixa.És a dir,que aquest romànic era diferent dels romànics veïns.

*En Josep Trueta tracta el tema de l’àmbit de la llengua catalana sota d’una altra perspectiva dient-ne: “Es poden considerar sinònimes-de facto- les denominacions Llenguad’oc,occità,provençalllemosí,català.Ennocasions s’usen indistintament per referir-se al mateix Idioma,perquè cap provençal deixava d’entendre i de comprendre el català ni cap català deixava d’entendre i comprendre el provençal.

*Clar i sitgetà,els catalans cultes consideraven tan propi el provençal cantat pels Trobadors com el català que empraven a casa seva..I els provençals consideraven el català com un dels dialectes utilitzats a la seva regió de les Llengües d’Oc-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.