La Decadència de Catalunya al segle XV (1412)

Feia ben bé uns 600 anys que la Dinastia,que va encetar Guifré el Pelòs havia senyorejat-amb més o menys encert-els Destins de la Nació Catalana,és a dir,la Gran Catalunya,i un 28 de juny de l'any 1412,el recordat Compromís de Casp escollia una Nissaga castellana,en la persona d'en Ferran d'Antequera,de la Dinastia dels Trastàmara,per a substituir-lo.
*Uns Compromissaris representant València,Aragó i Catalunya,dominats per la pressió del Papa Benet XIII,àlies el Papa Luna,havien suplantat la Proposició catalana que "Fossin els tres Parlaments" i no pas les ben reduïdes tres Comissions,les que decidissin qui era el que devia rellevar al REi català Martí l'Humà,mort sense descendència,després del llarg Interregne sense Cap visible,que va seguir la mort del rei català.
*El Portantveu dels tres Compromissaris,va ser Sant Vicenç Ferrer,qui solemnement va anunciar,en llengua castellana,l'Acord entre els Compromissaris,un Acord fàcilment aconseguit mercès a la indefinició dels Objectius que tenien,precisament,els Representants de Catalunya que,amb Esperit Pactista i a sobre pressionats per unac Oligarquia immersa en les seves particulars i petites guerres d'influència,va acudir a la ciutat de Casp quan tot estava ja condimentat pel Papa Luna,Benet XIII,el qual,,també al seu torn,va ésser abandonat per en Ferran d'Antequera i el seu fill quan més els necessitava-.
*Jaume d'Urgell,anomenat el Dissortat,era el candidat de Catalunya i darrere seu la seva mare,la Margarida de Montferrato,que era la que millor definia la Consigna més adequada a aquell moment: "O Rei,o res",però les accions empreses per en Jaume d'Urgell,van ésser força precipitades,molt poc estructurades i sofriria les derrotes militars abans i després de la Signatura del Compromís de Casp-.Va acabar empresonat la resta dels seus dies tot i morint a la presó de Xàtiva l'any 1433.
*En el segle anterior,és a dir,al segle XIV,Catalunya ja havia sofert uns embats de l'adversitat molt més profunda.Començaria per la gran Fam de l'any 1333,la Pesta Negra de l'any 1247 (que va continuar cíclicament presentant-s'hi),el gran Terratrèmol de l'any 1373 i l'any 1391 els Progroms dels Calls jueus,la ciutat de Barcelona de 500.000 habitants l'any 1378,va arribar a tenir només 268. l'any 1480,és a dir,que la Capital de Catalunya va perdre un 46'6 % de la seva població catalana.
*Dissortadament,amb tota la mala sort del món civilitzat,la Decadència real a Catalunya va iniciar-se,també malauradament el seu curs.Déu n'hi dó!.El seny i la rauxa -protocols catalans- que els Dirigents ben bé catalans i el poble català van desenvolupar després,van ajudar a què moltes vegades s'hi enfosquessin els Reptes de la Història amb una il.lusió poc pràctica o una indiferència aclaparant,tot i partint sempre d'una voluntariosa i profunda ignorància de les causes ben bé reals d'aquells reptes-.