Una Perspectiva Aèria de la Nació Catalana

Quan venim de Madrid amb avió s'entra a Catalunya,ja prop d'Alcanyís,per exemple,es té molt sovint la sort d'abastar d'una ullada un magnífic Panorama de tot Catalunya.En un clar matí d'hivern,el paisatge català és grandiós.
*Vers el Nord,fent-ne de teló de fons,la cadena nevada dels Pirineus s'aixeca des del Mont Perdut i la Maladeta fins al Puigmal i el Canigó,precedida dels blancs espadats calcaris,quasi marmoris,dels Pre-Pirineus,del Mont-sec,del Boumort,del Cadí.
*Vers el Sud,el mar,brillant al sol,enquadra l'estranya Punta,en forma d'ham,de l'extens Delta
fangós de l'Ebre.D'allà parteix la Costa Mediterrània,seguint una línia oblíqua,vorejada de petits massissos litorals en rosari,que va a ajuntar-se al Nord-Est amb els contraforts dels Pirineus,que s'enfonsen dins el mar en els Penya-segats del Cap de Creus.
*En l'angle obert entre la Mar Mediterrània i els Pirineus,Catalunya s'estén formant un vast triangle ple de relleus,al bell mig del qual s'aixeca un alt Cim amb Carena de dents de serra,com si fos el Rei de les muntanyes,és Montserrat,la santa Muntanya de la Nació Catalana.
*Un paral.lelisme entre Catalunya i Provença,hi observem que Catalunya està vorejada al Nord i al Sud per dos països mediterranis del tipus de Franges litorals,planes,llargues i estretes-.Vers el Nord,el fèrtil Baix Llenguadoc,antigament lliurat al blat i a les oliveres i actualment envaït per les vinyes,amb la Franja litoral d'estanys salobres protegits per bancs de sorra i amb el marge muntanyós de les Cevenes,abruptes i poc accessibles.
*Vers el Sud,el País Valencià,àlies Reialme de València,que posseix la costa rectilínia més llarga de l'Estat espanyol,amb un rosari de planes,la PLANA,admirablement regales i distribuïdes en hortes totalment plenes de tarongers.
i seguint més avall,separat de la mar per estrets braços de sorra,hi ha un rosari d'estanys,les Albuferes,en part guanyades pel conreu de l'arrós
*El Reialme de València és una rèplica del Baix Llenguadoc francès;al mateix temps tots dos emmarquen una Catalunya molt diferent,ja que no pertany a aquest gènere de països mediterranis que no són altra cosa que corredors de planes litorals;a més, a part alguns Deltes espaiats,no posseix quasi cap plana costanera i ja no es troben les terres fèrtils i el superpoblament ruural de les hortes valencianes o dels vinyers llenguadocians.
*Catalunya no és una plana: dibuixa un esperó de variats relleus que comença en el mar entre els Golfs de Lleó i de València i s'acaba a l'Est per les serres esquistoses de Les Alberes i del Cap de Creus; recorda La Provença (sic),que també estén les seves muntanyes entre dos Golfs,el Golg de Gènova i el Golf de Lleó,i s'acaba en el mar,vers el Sud,per la Península pissarrenca de Giens i per les Illes d'Hyères.
Naturalment,les riberes de les dues regions europees,Catalunya i Provença,no tenen la regularitat de les belles Corbes sorrenques dels Golfs de Lleó o de València.Aquestes dues regions d'Europa,Catalunya i Provença posseixen cadascuna un gran Riu,però excèntric,l'Ebreigual que el Roine,serveix de frontera més que de via de comunicació.Tots dos Rius s'acaben un inestable Delta.