Avenç Tecnològic i Avenç Social

Està de moda.Cal que tots en parlem de l'avenç.Frases com "el món avança ràpidament","cal estar al dia","estem perdent el tren","la societat sitgetana canvia d'un dia per l'altre",etc,són a Sitges dús corrent,les utilitzem un dia sí i un altre també davant del televisor,escoltant Ràdio Maricel i teclejant l'Ordinador o després de la lectura d'un article de l'Eco de Sitges,a casa o enmig d'una conversa entre veïns i amics.
*Ara bé,no coneixem gaire en què consisteix això de l'avenç,però és molt greu,ens preocupa i molt,de vegades fins i tot en produeix angoixa...Què passarà demà?.Quantes
coses més s'hauran descobert,què més s'haurà inventat?.Ens hi podrem habituar?.
Potser ens cal, com a sitgetans, una certa reflexió que ens ajudi a situar-nos,a veure les coses amb un cert distanciament.
*Si és cert,justa la fusta,que cada dia s'inventen nous aparells i se'n perfeccionen d'altres amb una espectacular sofisticació o si més no així ens en sembla.En tenim la sensació que això no ha passat mai,que és ara només que la Humanitat es troba sobre un Tobogan de pendent pronunciadíssim per on es corre a velocitats esfereïdores de progrés,i del qual no es veu el final que se'ns insinua fosc i esgarrifós com la gola d'un llop o d'un drac mitològic de fam insatisfeta.
*Jo mateix vaig fer la prova.Pregunto a un noi de 15 anys de 3r d'ESO sobre aquesta velocitat de canvis i d'avenços.Esbrino si comparetix amb les persones adultes de 40 anys,més o menys,sentir-se aclaparat per aquesta sensació,i trobar-se atrapat en el mateix remolí de progrés.
^La seva resposta és més que sorprenent,sorprenent per a nosaltres,naturalment.No saben que és el que parlem.Aquests aparells que s'inventen o que es perfeccionen espectacularment formen part de la "Normalitat".Els atorats som nosaltres,les persones adultes,a ells tot els sembla poc perfecte.El cotxe de comandament a distància s'espatlla de seguida,és una "bírria".la moto no fa prou "virgueries" i el llum encara no s'encén amb un "obre't sèsam" i cal pitjar el botó.
*Quan ells siguin adults les coses sí que canviaran,resoldran les imperfeccions d'ara,milloraran,inventaran...en fi ells ens faran sortir de l'edat de pedra en què hi vivim...!!.I no ens enganyem pensat que això és fruit del bombardeig de les pel.lícules de ciància-ficció a què estan sotmesos els nostres escolars i infants.El Copèrnic,en Galileo,el Leonardo en el seu moment,van ésser creadors de ciència-ficció,i ara els seus pressupostos,contemplats amb una certa frivolitat,ens fan somriure,tot i que els reconeixem un important mèrit.
*Si memoritzem,podem reviure aquella sensació davant el llançament del primer Coet que posava en òrbita un satèl.lit artificial,el "Sputnik" amb la petita gossa Laika com a única i espacial passatgera.Allò era una pura i dura anècdota,una simple curiositat i sortíem al carrer per veure si aconseguíem ullar el seu pas pel nostre trosset de Cel net de núvols.Però pel als "nostres" adults,allò no era una simple curiositat i dels comentaris que en feien es desprenia inquietud i una certa por.I ara què passarà ?.Després d'aixó,què més vindrà...?
*Era la impressió d'haver transgredit alguna Llei Sagrada,d'haver envaït un espai molt prohibit..!La història es repeteix,amb diferents matisos,amb determinades variants,però clar i sitgetà,es repeteix.
*La velocitat dels canvis...La Història selecciona fets i només en queda constància d'aquells que amb perspectiva històrica han representat el canvi real: la roda,la imprenta,l'electricitat,la màquina de vapor...".La Història seleccionarà els nostres fets i no sabem que és el que definirà la nostra època: el Sputnik o el Challenguer,l'Ordinador o l'Internet o el làser,la bomba atòmica o la fecundació in vitro...!.No sabem encara com passarà a la Història la nostra època (resic).