Vivències i records del primer segle de l'Escola Barrachina (1960-2010)

El CEIP Esteve Barrachina es va inaugurar oficialment com a Agrupació Escolar Mixta el 24 d’Octubre de 1960 a Sitges:El diumenge 24 d’octubre del 2010 es compleixen 50 anys de la primera Escola Pública estatal de Sitges-. En aquell mateix dia de l'any 1960, la Vila de Sitges, va inaugurar el primer curs acadèmic 1960-1961, antecedent històric de l'actual curs escolar 2010-2011 a la nostra Vila.El Govern municipal celebrarà aquesta efemèride amb la màxima solemnitat amb diversos actes commemoratius-.L'acte central potser se celebrarà a la Sala de Juntes de l’Ajuntament de Sitges coincidint amb la data exacta del 50è aniversari,mig segle i Noces d’Or de l’institució escolar.

*A principis del curs 1960-1961, i per primera cop, els nens i les nenes del poble van anar junts a l’escola en un edifici –bressol del que avui és el CEIP Esteve Barrachina– destinat exclusivament a la seva educació. Feia gairebé un segle que l’Administració local en reclamava la seva construcció.

*Pel que fa als alumnes ,en un principi el problema d’encabir tots i totes a l’Agrupaciò Escolar Mixta al C/ Rafael Llopart S/n no va ser greu perquè la natalitat durant la Guerra Civil va ser baixa-.Hi va haver,fins i tot,un any,en què la matricula de darrer grau va ser molt reduïda-.El primer curs 1960-1961,la matrícula total de l’Agrupació Escolar Mixta era d’uns 300 alumnes,cosa que donava un promig de 35 alumnes per a cadascuna de les 10 aules,promig que estava lleurament decantat a favor dels pàrvuls perquè estaven nens i nenes barrejats al parvulari adosat a l’edifici a través d’un passadís cobert-.

*La Junta Local d’Ensenyament Primari es mostra força interessat perquè s’ocupi tot l’espai escolar-.La divisió en graus se l’arreglaven els mateixos mestres,de tal manera que no tots abarcaven un perìode igual d’anys-.D’aquesta manera es cobria l’escolaritat obligatòria que primer era fins a 12 anys i després va passar a 14-.
Els continguts eren molt similars-.Per raons òbvies no entraré en l’especificitat de cada mestre-.En general,se seguia una Enciclopèdia-.D’entre les més utilitzades hi havia,primer,la dels “Hijos de Santiago Rodríguez” i,més tard,les famoses d’Àlvarez-

*No cal dir-ne que la llengua era el castellà,amb més o menys flexibilitat segons els mestres-.Els continguts religiosos,en general,eren assumits pels mestres sense pressió,com a cosa natural-.Era així que el Rosari,el Mes de Maria i tantes activitats similars es realitzaven perquè sempre s’havia fet-.No ocorria així amb els continguts falangistes-.Si bé en un principi era obligatori cantar el “Cara al Sol” i issar la Bandera,a poc a poc, es va anar perdent el costum-.

*La indústria turística que ha caracteritzat l’estructura econòmica d’aquest últims cinquanta anys, ens ve del model productiu que anomenem “fordista”-. La qual ha permès per mitjà de revolució organitzativa posar a l’abast productes tecnològicament complexes tant en maquinari domèstic com industrial: cotxes, rentadores, neveres, ordinadors, eines,etc.

*La democratització econòmica va començar a Sitges amb el cotxet-600 i el tocadiscs-Indústries que venien a un preu relativament assequible invents del segle XIX-.La crisi de la indústria de l’habitatge, no és una crisi de la construcció en general, ja que la indústria d’equipament en infrastructures de mobilitat treballa a bon ritme.D’habitatges en la nostra Vila no s’han parat de fer des d’els anys seixantes, molt lligat a les onades immigratòries i als "booms" de natalitat.

*Per tant, la indústria de l’habitatge fa cinquanta anys que treballa, però a diferència de la indústria de bens duradors, ha fracassat en la democratització de la vivenda-.
*El creixement del sector es pot explicar, a part dels creixement vegetatiu i del saldo migratori positiu, per:1) Les Olimpíades de Barcelona 1992 ubica la capital de Catalunya i l’emblemàtic Sitges i de retop a tot l’Estat espanyol en el selecte mercat immobiliari mundial-.
*L’ entrada l’euro suposa pèrdua de rendibilitat de l’estalvi, juntament amb l’aflorament de diner, la compra de l’habitatge es transforma en una alternativa d’inversió i de transparència fiscal d’altes rendibilitats-.
*Les entitats financeres vulneren de totes totes el principi de prudència, sigui per la venda pòlisses de crèdit (industrials del sector) com per les hipoteques (promotor i comprador final), assolin cotes de benefici mai vistes en el sector de la banca i de les caixes.-.Davant un panorama la pujada desorbitada dels preus, l’increment dels interessos, l’enduriment del crèdit, desinfla la "bombolla" i per tant el capital generat en aquest negoci es trasllada a "paradisos" que generen expectatives de grans rendibilitats:Andorra.