Escola-2010.L'Educació que volem.

Somio tantes coses...! N'he intentat explicar unes quantes, aportant les meves idees a la iniciativa Escola Barrachina 2010 i les seves Noces d’Or als voltants del 24 octubre del curs 2010-2011. Potser algunes us cridaran l'atenció, o potser no; potser algunes no us agraden, o potser si...!

*Només són somnis d'una persona que intenta pensar per ella mateixa i a qui encara li queden moltes coses per aprendre."Somio amb una escola catalana a la qual l’alumne no té por;pel contrari que coneix el valor d’allò que n’està rebent i de l’època de la vida que està vivint;tot i essent l’alegria de la joventut, el valor de l’amistat i la bellesa del coneixement.

*Somio que els alumnes aprenen:que saben qui era el Mestre de mestres l’Esteve Barrachina i Benages, com es resol una equació, quins rius hi ha a Catalunya, per què les coses cauen al terra si no les agafem…!.Somio amb una escola a la que hi van els pares cada cop que hi ha un problema, un dubte, una nota baixa, però no per renyar el mestre o el Tutor, sino per ficar-s’hi d’acord “en com renyar el nen”.

*Somio que els nois tenen pares i no només amics, que han de tornar a casa a una hora determinada i que els revisen els deures cada dia-.També els ensenyen que quan una persona parla és de mala educació interrompre i que cal dir “bon dia” a l’arribar a un lloc.

*Somio que el mestre d’escola torna a ésser algú a qui cal respectar i en qui pots confiar alhora-.I que aquest mestre d’escola és una persona que ha rebut prou formació com per a posar-se davant dels adolescents i ensenyar-los Gramàtica, Geografia,Informàtica, Matemàtiques i Física-.Que ha arribat a l’aula per les seves capacitats i coneixements i, a tots els meestres se’ls ha donat les mateixes oportunitats i possibilitat d’adquirir experiència docent, sigui quina sigui la seva especialitat, capacitat econòmica o circumstància vital.

*M’imagino el dia que no hi ha mestres que porten cinc anys en una llista i que, finalment, han d’hipotecar una vida ja estable per a fer allò que tant enyoren-. No pot ser que la vida d’una persona depengui d’un número-.Somio que una escola és un centre de coneixement, on s’ensenya i s’aprèn, on l’important és el saber per si mateix. Somio que els centres no només ensenyen professions, perquè, abans de saber treballar, s’ha de saber cultura (l’escola és cultura).

*En cas contrari, formem màquines de fer diners, sembrem societats materialistes, cruels, buides d’esperit i de capacitat crítica-.Ensenyem que l’única cosa important és treballar, guanyar diners ràpidament; “fer”, però no “saber”-.Per això creem una societat sense gust per la literatura, ni per l’art, ni per la música; una societat èbria d’oci barat, sense ànima per distingir allò important de l’engany comercial; una joventut l’única forma de divertir-se de la qual és perjudicar-se-.Per això les escoles tenen una sèrie de continguts mínims, essencials, que cal assolir abans de decidir el camí dels seus estudis-.I somio que està clar quins són els objectius d’aprenentatge, i, que està clar que tot aquell alumne que, havent tingut una sèrie d’oportunitats, no els ha assolit, no aconsegueix el seu “suficient-.

*M’agradaria que tots els nois i les noies que obtenen el títol corresponent a una Etapa Educativa, tenen els mateixos coneixements, s’han hagut d’esforçar de la mateixa manera i han assolit els mateixos continguts. Somio que desapareixen els exàmens de “suficiència” i els aprovats gratuïts-.

*Perquè m’agrada pensar que, un dia, als centres docents catalans serà important aprendre a valorar el coneixement per si mateix, sense un final laboral únicament.Crec,afermadament, en una "Societat sitgetana molt més rica culturalment,que hi revifi des de l'escola pública".