Museus per l'Harmonia Social a Sitges (2010)

La 32a edició de la Diada d els Museus n'arriba puntual en plena primavera des de l’any 1977.Els museus- que fomenten el coneixement i la trobada de les diferents cultures,que potenciem la diversitat de mirades entorn el patrimoni i els propis museus.

*El principal problema és què s'entén per la paraula MUSEU,per exemple en sentit estricte ha d'haver-hi una "Col.lecció permanent".No fa gaires anys vaig visitar el Guggenheim a Bilbao i en realitat no és un Museu perquè -en sentit estricte- no té permanentment una Col.lecció.

*M'hi faig una pregunta: seran capaços els Museus sitgetans i catalans de no quedar com a "Peces de Museu" en la nsocietat de la Informació i de la Comunicació...?.La resposta podria ésser aquesta:que els Museus els veig amb un futur dual com a institucions,que esdevindrien "Mausoleus per a Èlits" o "Protocols de Comunicació per a la nova Humanitat".En penso que per garantir el camí envers el segon paradigma
"Protocols de la Comunicació",un símil són els Hospitals:"El que al segle XXI són els hospitals a la Investigació el podrrien ésser els Museus a la Innovació".

*Aquesta,me'n sembla que no és l'única bifurcació,perquè els Museus sitgetans i catalans també podrien dividir-se entre els "Adreçats a una Cultura Global cosmopolita" i els "Adreçats a Refugis Identitaris" (resic).

*Davant aquesta cruïlla,cal fer una Crida a donar a l'Art custodiat i generat pels Museus el seu clàssic Rol,que no és sinó "Construir Ponts de Sentit" en un Món on impera la Fragmentació Social,la individuació dels Missatges i la Incomunicació entre Identitats (sic i resic).

*Altrament m'agrada advocar perquè els Museus actuïn sempre com a Regeneradors Socials,ai las!! tant dels centres urbans com les seves perifèries en un món del segle XXI,on més del 50% de la població es mostra "Desesperadament mancada de Senyals d'Identitat".

*Els intel.lectuals més lúcids defineixen els Museus com a "Arxius del Temps humà viscut o per viure",un temps que en l'actualitat de l'any 2010 es comprimeix i s'accelera,i les seqüències del qual es destrueixen.Abans les guerres eren de cent anys i al segle XXI en són de mesos o dies.

*Pel que fa a seqüències,hem de recordar com al segle XXI ja no segueix unes Pautes lineals,de l'Aprenentatge a la Jubilació,i com quasi es pot ser pare a qualsevol edat".Clar i sitgetà els Museus són "Dipositaris d'aquesta Temporalitat" perduda,però amb això no en tenen prou: han de vincular-se al present,a la vida,a la Innovació.

*Com anècdota:Davant el Dilema:qui ha de portar el Lideratge dels Museus sitgetans i catalans un Gestor o un Director Artístic...?.Una tercera via és la del Senti Comú,la qualitat personal i professional de les persones i el Treball en equip,com a idea reiterativa.

*Sitges i Catalunya fan gala de posseir un ric Patrimoni Museístic sitgetà i català respectivament "batit,ai las ! durant 300 anys sense Princeps ni Reis ni Estat,només en les seves mans està el Patrimoni Cultural del Catalanisme.

*Una inquietud seria sobre si els Museua seguiran sent al segle XXI la Salvaguarda del Patrimoni en un món globalitzat,liberalitzat i que experimenta accelerats Canvis Tecnológics,perquè no hi pot haver un desenvolupament Sostenible sense un desenvolupament Cultural.

*Ningú no sap quants Museus hi ha Europa i al Món,no existeix una dada quantitativa i pel que sembla no existeix.Clar i sitgetà no en tenim ni idea,fins i tot no sabem ni els que hi ha a l'Estat espanyol o Catalunya.