Don Esteban Barrachina y Benages,titular del primer Grup Escolar de Sitges

Necessitava un titular per a la meva comunitat educativa.Des que van presentar-me en societat els meus responsables escolars ja passaven més de vint anys (1960-1985),oficiosament alguns sectors en deien “Col.legi Públic D.Esteban Barrachina” en contraposició de l’Escola Pia,però oficialment “mutatis mutandis” m’hi bategen i m’hi abillen el Curs 1985-1986 amb el nom Escola Pública Esteve Barrachina,el mestre de mestres arribat a Sitges l’any 1906,amb la metodolgia Escola Nova,autor de la primera Geografia Local de Sitges i El llibre del Vinyet,iniciador de l’Escola de Nit (1907),animador d’una primera Llar Municipal d’Infants (1916) i defensor de l’Escola Pública a Sitges en el seu treball de l’any 1926 “Gratiam Coelis” en ocasió de la inauguració oficial de la Casa de Correus al C/ Francesc Gumà-.Carlí i creador a Sitges de l’entitat Centre del Carlisme i el seu Butlletí La Fita.Potser,durant els 50 anys de vida escolar,el titular d’escola pùblica sitgetana de més excel.lència.
La meva escola per a un cognom.
*Arribo al Cinquantenari de vida acadèmica en aquesta emblemàtica Vila cultural i plena de festivals i només em dic Escola Barrachina o El Barrachina” (resic).Clar i sitgetà que hi ha noms com el meu,que inevitablement,van associats a una família.Me’n sembla que a Sitges hi ha famílies, que,d’aguna estranya manera,s’associen a la Vila.N’estic molt orgullosa-com a centre escolar cinquantenari de la família sitgetana que broda la meva titularitat:professors,periodistes,pintors,artistes escènics i activistes culturals.N’estic molt agraïda al meu titular i que duri per sempre,que al cap i a la fi és mestre,un pedagog i un enamorat de Sitges.

*L’ “Assignatura Sitges”,programada els darrers cursos (1988-2010),ressò de la Geografia Local de Sitges.Haig de dir-ne que el meu titular és el primer docent a Sitges que ensenya als seus deixebles tant el medi ambient com l’entorn de la nostra Vila,per això també haig de mostrar-me molt agraïda,com a comunitat escolar moderna,al professor sitgetà en Ventura Sella i Barrachina,net del meu titular,llatinista,escriptor i historiador,qui l’any 1993 tradueix al català l’obra geogràfica del meu titular i que serà el repte,tot plegat amb la Petita Història de Sitges d’en Blai Fontanals, per a la introducció de l’anomenada Assignatura Sitges tant a la meva comunitat escolar i totes les altres vilatanes.Força agraït a tots dos pel gaudi rebut tant els meus alumnes com els meus mestres públics dels darrers anys.

*Tots els meus escolars hi memoritzen,si no durant cinaquanta cursos sí durant més de vint que el Mestre de mestres era un aragonès de Rubielos de Mora (Terol),que va fer magisteri i va exercir-hi a Villafranca del Campo (Terol),on contrau matrimoni amb la Maria Escuiu i Colás tot i formant una família de tretze fills/es.Tot seguit,per concurs de trasllats és mestre de Batea (Tarragona) i seguidament mestre de l’Escola de nois a Sitges (1906-1914) i Regidor Municipal d’Ensenyament un cop jubilat de l’escola.Va morir l’any 1939,sent el primer funeral catòlic a Sitges,un cop acabada la guerra,ACS.

“Non escolae,sed vitae díscimus”:

“Ensenyem no per a l’escola,sinó per a la vida” sembla ser que era el seu lema tant als seus escrits com en les seves xerrades,ella que va ésser President de l’Associació de Mestres del Garraf i publicista d’articles d’opinió al Diari de València i l’Eco de Sitges.En sabia que dels mestres dse n’aprenen moltes coses i a Sitges se n’adonava, segons m’informaven els responsables de la meva comunitat educativa,de la quantita d’informació que en donava a la seva escola pública de nois i va saber recollir,és a dir,tenia un fort compromís amb la cultura i la música,del qui deien tenia una orquesta a les terres terolenques.Sabia trobar l’ànima dels seus deixebles i les seves famílies per crear una escola tolerant.El seu deixeble en Robert Teixidor confirmava a Sitges que el Mestre de mestres era tolerant amb la religió,la cultura,la condició social i l’opció sexual.
M’enamoren sobremanera les paraules del meu titular,sobre Sitges:
Éste es el calificativo que mejor se puede aplicar a la incomparable población,donde la madre Naturaleza se ha recreado,dándole las mejores galas como una afectuosa madre lo hace con su predilecta hija/Inmensas montañas,semejantes a expertos centinelas,donde se aspira los más deliciosos aromas,haciendo de cobijo de tan apreciado tesoro,desde donde se adivina un magnífico panorama/Su mar tranquilo,como un lago suizo,por donde navegan i se distraen sus habitantes/ Su diàfano y azul cielo,a manera de luna de Venécia,donde se contemplan sus bellas hijas,ángeles que pueblan este Edén / Sitges,hermoso y poètico conjunto,que alejándome de este paraiso,donde habitan mis seres queridos,donde encontré un leal acogimiento entre sus cultos y civilizados habitantes,donde pasé mis horas,muy feliz/ Ausentándome de su lugar,de gratos recuerdos para mi persona,el deber me obliga,pues no puedo más que rendirle mi entusiasta admiración y,aunque soy falto de Oratoria para describirlo de sublime manera,lo que ahora digo està dictado por mi inmenso cariño hacia la “Bella Subur”..Adios, Sitges hermoso!.