La Diada de Catalunya,mirant al futur,any 2010...!!

Ens cal promoure la reflexió i l'anàlisi dels temes que afecten el nostre dia a dia: de l'Economia a l'Educació, de l'Ecologia a la Globalització.I,tanmateix, també, la pura i dura reflexió sobre el que som i el que volem ésser, i a més el nostre fet nacional.La generalització autonòmica a l’Estat espanyol ha portat Catalunya «a un carreró sense sortida»,precisament pel tema de la generalització autonòmica.Allò del “cafè per a tothom” és l'obstacle fonamental perquè Catalunya pugui prosperar-.Clar i català,Catalunya no pot fer cap pas endavant sense el ròssec de setze comunitats autònomes i dues ciutats africanes autònomes.
Més enllà dels 32 anys després de la recuperació del Sistema Democràtic,en crec que la pràctica política ha anat afeblint cada cop més el mateix Pacte Constitucional inicial fins a devaluar-lo absolutament.Quan la Constitució espanyola parla de nacionalitat i regions,el fa perquè és evident que comunitats nacionals com ara la catalana,la gallega i l’euskalduna no poden encabir-se rere la formació modestíssima de regió o de província o de suma de províncies.
El tema de la nacionalitat no només ha estat devaluada perquè al segle XXI hi ha moltes comunitats que són Nacionalitat i, per tant, ha perdut el sentit originari, sinó també perquè els mateixos dipositaris d'aquesta Nacionalitat han infrautilitzat tant el valor polític com la càrrega simbòlica que tenia l'ús del terme Nacionalitat-.Viatjant la meva dona i jo mateix per l'estranger i parlant-ne de Catalunya com una Nacionalitat autònoma, té una força política i cultural increïble.I,en penso que això no s'ha valorat prou i potser perquè a Catalunya els catalans i les catalanes tenen la tendència del tot o res.
En els nostres viatges pels cinc continents durant anys,enlloc distingeixen entre regió i nacionalitat, és el mateix-.La nostra segona consideració és que, el que s'està demostrant és que Catalunya no pot fer cap pas sense el ròssec de setze comunitats autònomes i dues ciutats africanes autònomes més. És la gran coartada que impedeix que Catalunya pugui anar al ritme que li cal a nivell econòmic, cultural, social, d'infraestructures... a tots els nivells-.Catalunya ha de volar amb plom a l'ala. Cada vegada que volem fer un pas ens diuen:”Oh, és que n'hi ha setze i dues ciutats africanes autònomes”,és a dir,que el gran parany és el llast-.És com si haguéssim d'anar a una cursa amb un sac a l'esquena però amb els peus lligats-.Impossible avançar...!
Catalunya,els catalans i les catalanes de sempre tenen unes concretes necessitats com a societat moderna, dinàmica, amb una economia molt oberta, molt internacionalitzada que en altres territoris o no les tenen o les tenen d'una altra manera-.Clar i català,no es pot tractar igual allò que és diferent. I, en aquest sentit,l’Estat espanyol,a través de tots els seus governs sense exclusió, tinguin la ideologia que tinguin, continua amb una mentalitat absolutament centralista-.El pes del centralisme mental és absolut-.Vol dir que anem en un tren que té disset vagons i dues vagonetes, i tots per la mateixa via. El vagó nostre potser necessita anar més ràpid i fer un recorregut per un itinerari que no és el que volen fer els altres, però no el podem fer perquè sempre hem d'anar enganxats-.Això que fins ara era clar en el terreny lingüístic o cultural, és evident per a tothom en l'econòmic, de les infraestructures-.Estem en un carreró sense sortida pel tema de la generalització autonòmica-. O se supera això, o no n’hi ha sortida-.
Els governs depenen molt de les persones,com ara l’ Obama als Estats Units,però a Catalunya hi ha una llosa que porten a sobre;i no es tracta d'una suma de petites coses, es tracta d'una mentalitat d'Estat.O no arriben solucions o les que se'ns plantegen no són adequades-.O els catalans i les catalanes alcen el vol sense plom o poden caminar sense els peus lligats, o no volaran i no avançaran-.Tot això al segle XXI el saben els empresaris, la gent normal i corrent, la que té familiars en situació de dependència, perquè l’hi constaten en la quotidianitat.
Crec que el sentiment que va creixent és el sentiment no dependentista, de la gent que entén que no pot ser que a cada pas que hàgim de fer, hàgim de dependre de Madrid-.El gran avenç és que, fins ara, l'independentisme s'associava només a una sola formació, a una força política i a una ideologia, i això, ara, comença a ser transversal. És el més normal del món. La construcció d'una nació necessita totes les ideologies democràtiques-.Són una experiència positiva, que és un error menystenir i ridiculitzar-.També és un exemple de concepció del país amb un model nacional integrador pel fet de permetre el vot a immigrants residents aquí que encara no tenen determinats estatus legals que els hauria de concedir el govern espanyol i, en canvi, Catalunya els els dóna-.
Ara bé,per als catalans i les catalanes Espanya no ha de ser mai un enemic, sinó un aliat,tot i mantenint les millors relacions possibles perquè hi ha apostes estratègiques en què els interessos són molt coincidents-.Això sí, des del respecte a la sobirania de cadascú-.
El Nacionalisme és propi dels Estats, que tenen un model de nació tancat i sense vida, al marge de les persones. Pel estats, la nació és una herència i no es pot modificar. Si tu vols ser espanyol has de complir un seguit de requisits, com si vols ser francès-.La nació catalana del segle XXI l'han de fer els que hi vivim, en el segle XXI, no els del segle XX, els del XIX o els de Jaume I, que ja no hi són. És un model que és viu, democràtic, perquè el fan les persones, perquè incorpora, perquè permet que els que vinguin de fora hi pugui participar i, sobretot, i això és una diferència fonamental amb alguns models nacionals europeus, no és ètnic.