La Llengua catalana a la Catalunya Nord:La varietat geogràfica del català parlat a França ha estat tradicionalment coneguda amb el nom de Català Septentrional o Rossellonès.
El domini lingüístic del català a la Catalunya Nord correspon al Departament dels Pirineus Orientals -llevat la comarca Occitanòfona de la Fenolleda- que inclou set comarques: la Cerdanya, el Capcir, el Conflent, les Aspres, les Corberes, el Vallespir i el Rosselló.
Des del punt de vista geogràfic, el territori es divideix en tres diferents zones: a)La plana que s'estén des de les Corberes al Nord, a les Alberes al Sud;b)La plana del Rosselló que s'estén des del Mediterrani al Massís del Canigó; i c)Les valls d'alta muntanya.
La Catalunya Nord (363.793 habitants l'any 2000) presenta nombrosos desequilibris pel que fa a la distribució de la població sobre el territori. Així, el 80% de la població i el 95% de l'activitat agrícola es concentren en menys de 30% del territori (que correspon a la plana del Rosselló).
La Capital de la Regió, Perpinyà, té 108.049 habitants i concentra la major part de les activitats econòmiques. No existeix cap altre nucli urbà amb una població superior a les 10.000 persones: més del 40% dels habitants viuen en pobles i ciutats d'entre 2.000 i 10.000 habitants.
L'expansió demogràfica de Perpinyà va començar als anys cinquanta i es va anar accelerant degut a l'èxode rural cap a la ciutat, el repatriament de nombrosos colons francesos d'Algèria (15.000 persones entre 1962 i 1968) i l'afluència creixent de jubilats vinguts del nord de França.
Paral•lelament, ha tingut lloc un desplaçament invers dels joves rossellonesos cap a les ciutats del nord de França i una certa disminució del nombre d'immigrats (principalment algerians, marroquins i portuguesos).
Pel que fa a l'economia, a principis dels anys noranta 13% de la població activa treballava en el sector agrícola (quan la mitjana de França se situava llavors en 8%) on predominen les petites propietats d'explotació directa dedicades al conreu de fruites i verdures, a la producció vitivinícola i, en menor grau, a la ramaderia.
El sector industrial està travessant una crisi molt important que també afecta la construcció i les obres públiques.El sector secundari ocupa aproximadament el 23% de la població activa (la mitjana francesa és de 30%).
El sector terciari és el sector més desenvolupat, ja que ocupa el 64% de la població gràcies a l'expansió de les indústries turístiques, de les necessitats en matèria de serveis, comerç i administració específiques per als nombrosos jubilats que resideixen al Rosselló, i al desenvolupament de sectors de suport a l'agricultura (recerca tecnològica, assegurances, transports, etc.).
La taxa d'atur de la regió continua essent considerable, principalment entre els joves i les dones, i continua creixent: 14% el 1984, 16% (1989), 18% (1991), quan el mateix any la mitjana francesa era del 10%. De més a més, cal afegir que el PIB de la regió Llenguadoc-Rossselló és un dels més baixos de França.
Quant a la Demografia lingüística, les dades d'una enquesta recent indiquen que el 40% de la població (aproximadament unes 140.000 persones) declara saber parlar en català, tot i que un 16% reconeix tenir certs problemes d'expressió causats per un coneixement insuficient de la llengua.La competència lingüística augmenta amb l'edat: si només el 16% dels joves de 18 a 24 anys declaren parlar correctament català, el resultat és de 73% en les persones més grans de 65 anys.
També el factor territorial és important: en els municipis de menys de 1.000 habitants, 70% de la població sap parlar en català, mentre que a la ciutat de Perpinyà la xifra baixa a 39%. El coneixement del català també és més elevat entre els agricultors (72%) i els jubilats (63%) que en els altres grups socials.
Pel que fa a l'ús social de la llengua catalana,68% dels catalanoparlants declaren parlar sovint en català, 22% de tant en tant, 7% rarament i 3% mai. L'ús del català és més estès al si de la família o amb els amics (66%) que no pas amb les persones grans (37%) o en l'activitat diària (37%). D'altra banda, 61% dels catalanoparlants afirmen que el seu ús de la llengua és estable, mentre que 21% pensen que va disminuint i 18% pensen que augmenta.
Excepte en la franja d'edats compresa entre els 18 i els 24 anys, la percepció de l'increment de l'ús del català és inversament proporcional a l'edat. Aproximadament 55.000 persones declaren llegir correctament el català mentre que els agricultors i els estudiants són els que presenten percentatges més alts en la capacitat d'escriure'l (aproximadament 25%).
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Països Catalans
Duran Lleida ha opinat que s'equivoquen també partits com ERC i SI que s'implanten com a força política al País Valencià i a Perpinyà per discutir-se només uns milers de vots i restar-los a les posicions catalanistes de partits valencians, com ara el Bloc Nacionalista Valencià. Tot això, ha dit, són vots per al president Camps i per al PP en general, com ho és el 'numeret' que ERC va muntar al Congrés mostrant cartells de rebuig al tancament de TV3.
En la seva carta-web, Duran Lleida ha afegit que en qualsevol cas, 'ni tots aquests errors en el seu conjunt ni cap d'ells per separat justifiquen la política lingüística del PP', de Camps i de part del Partit Socialista Valencià.
Ha desitjat que la 'racionalitat s'imposi' i que TV3 es pugui veure al País Valencià, perquè, segons ha argumentat, València i Catalunya 'necessiten anar de bracet' per assegurar el futur de l'Eix mediterrani. 'Seria una llàstima que s'aixequessin fronteres en allò que més ens uneix, que són la cultura i la llengua', ha opinat
Publicar un comentario