Història del "Cant de la Sibil.la"

Aquesta és una tradició antiga i molt arrelada, que s'ha conservat sobretot a Mallorca i a l'Alguer, però també a alguns llocs de Catalunya i el País Valencià. Hi ha documents que parlen de la seva representació a quasi totes les Catedrals catalanes durant el segle XVI: a Ripoll, a la Seu d'Urgell, a Girona, a Vic, a Barcelona, a Tarragona, a València i a l'Alguer.

El Cant de la Sibil.la és una peça d'origen medieval que profetitza la fi del món. La cançó es basa en una melodia d'origen mossàrab i té uns versos atribuïts a l’Anselm Turmeda, escriptor mallorquí del segle XIV que va traduïr al català el Judicii Signum (llibre del Judici Final), en el qual es basa la composició.

La representació del Cant de la Sibil.la té lloc la Nit de Nada del 24 de desembre a l'interior de diverses esglèsies.Normalment la protagonitza un jove, vestit amb túnica i mantell de sedes brodades, cofat amb un capell i amb una espasa a la mà.
La Sibil.la provè de l’època de l’antiga Grècia,on aquestes dones eren els Oracles que venien de tradició profana i hi eren considerades d’ùs públic.

La incipient Església Catòlica va cristianitzar aquesta figura,tot i aconseguint-ne així,atemorir el poble amb la fi del món conegut en un dels moments més feliços,com ara Nadal,és a dir,l’hi atribuïa una visió apocalíptica amb la promesa de la segona arribada de Jesús per a jutjar el món-.La Sibil.la és un dels personatges oraclaires més coneguts de l’antiguitat clàssica,que el seu oracle ens hi mostrava l’arribada del Judici Final,que comprenia tot el món sense cap excepció,bo i fent-nos-hi tots iguals,com feien també les famoses Danses de la Mort,medievals.

Les Sibil.les apareixen en diversos llocs del món mediterrani, com ara Egipte, Mesopotàmia, Grècia, Roma i tot el món antic a l’igual que en les Cultures Indoiranies. El nom de Sibil.la té origen, segons alguns autors de la paraula grega “ io Bonl “, que significa la "Voluntat de Dèu Pare" i suggereix alhora uns éssers, sempre dones verges i majoritàriament velletes,quasi divines,amb poders per a predir otorgats pel Déu Apol.lo. La primera Sibil.la de la que hom en té referència és la filla de la parella Darda i Neso.

Les primeres tradicions llatines parlen de tres Sibil.les històriques: l’Eritrea, la Sarda i la Cumana.A més,els Helens també van conèixer unes altres com ara la Marpès,més coneguda com l’ Helespóntica. De les Sibil.les llatines destaquemr la Cumana i l’ Eritrea; a la Cumana l’hi atribuixen els veros que anuncien el futur i a l’Eritrea l’hi atribueixen la caiguda de Troya i, per tant,va ésser consagrada al Cult d’Apol.lo Smintes.

Tot i recordant l’estudi de les Bucòliques d’en Virgili,s’hi pot llegar una Profecia una profecía de la Sibil.la Cumana,on anuncia la fi del món: “Heus ací que recomença l'ordre dels segles. Hi torna també la Verge, torna el regne de Saturn. Una nova generació davallarà des de dalt dels cels”.Des del Cristianisme emergent de l’època es van interpretar aquestes paraules de manera apocalíptica,tot i entenent que la Sibil.la Comuna anunciava la segona arribada de Jesús per a jutjar tot el món conegut.

És a dir,que els anuncis i profecies de les Sibil.les els hi podem trovar en diversos idiomas,atès que,als inicis del segle XIII es van traduir del llatí a llengües vulgars com ara el català,l’astur-lleonès,el castellà,etc,amb un marcat i significatiu interés pedagògic-didàctic-.

Aquesta profecía de l’arribada del Judici Final,que anunciaven les Sibil.les va quedar fixada en la Nit de Nadal,a causa que l’Homilia de Sant Agustí d’Hipona era llegida a la Nit de Nadal,de manera que es tractava de convèncer als ateus i no creients.A la vila d’ Ontinyent aquesta representació es va fixar el 22 de Desembre i amb el temps va resultar una interpretació tan cantoral com teatral o parateatral des del segle XI.

Al segle XXI,el Cant de la Sibil.la s’està recuperant en poblacions mediterrànies,sempre a partir de les restes trobades,especialmente a partir del Cantorale Mallorquin del segle XV,però també a partir dels escrits de les Catedrals com la de Vic,Toledo,Girona i València.De tot el conjunt del Cant de les Sibil.les, cantades en llengua catalana,sembla ser que la més evolucionada és la de la Catedral de Mallorca,a més de les que es representen a Gandia, Sueca, Algemesí i Ontinyent.
Clar i sitgetà,el misteri elvolcalla els oracles de la Sibil.la.

Un misteri tallat en el temor,en la por reverencial,que necesita l’esperança per tal de sobreposar-se al seu verí.Paradoxalment,la nit que es dedica a celebrar la el Naixement de Jesús,també es fa servir per recordar les rodalies físiques i morals del Judici Final i les nombroses catástrofes a ell vinculades.El to de text i de la música és cru i sever,admonitori i amenaçador.Déu n’hi dó!

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges