El Model d'Escola Catalana als Països Catalans

Massa nerviosisme en estar en perill el Model d'Escola Catalana, i només aquest fet ja és una derrota catalana. Els adversaris del català el tenen fàcil quant a la Judicialització de la Llengua de la terra. Amb aquests mecanismes, i les seves Lleis a favor, creen gran Controvèrsia i Malestar, i tenen el seu gran triomf. Aquest cop les denúncies contra el Sistema Educatiu Català venien per part de tres famílies, a les quals els importa ben poc l'Educació dels seus fills. La seva única intencionalitat és “destruir l'Escola Catalana”amb una clara mostra de xenofòbia cultural i de desarrelament a la terra on viuen. No són tres famílies preocupades per l'Educació, o amb ideologia innocent. El Procurador que els defensava era candidat de Falange, i les tres famílies estan vinculades al partit xenòfob anticatalà parlamentari.La situació és greu ja que la Sentència Judicial deixa la Porta oberta a la persecució del català. És allò de ni fred ni calor, i sant tornem-hi. Les Famílies anticatalanes recorreran al Tribunal Suprem, on s’hi trobaran amb uns Magistrats que no tenen cap simpatia per la llengua catalana. I quan s'acabi aquesta Sentència en vindrà una altra, malauradament, perquè hi ha alguns residents a Catalunya que volen ser aliens a la llengua del país. És una situació inversemblant i inqüalificable, però amb la qual hem de conviure. Al País Valencià més de 80.000 escolars són negats el Dret d'Escolarització en la Llengua materna, i no tenen cap protecció jurídica, mentre que tres famílies anticatalanes han de montar tot un entramat persecutori. La teviesa amb què va reaccionar la Departament d'Ensenyament és l'espill de les seves Aliances polítiques actuals, que ja vénen del passat. Tot plegat és molt trist, aquells que van en contra del català, de l'autogovern i de les nostres finances no haurien de tenir cap protagonisme polític. En canvi, el tenen com mai, gràcies a CiU. És ben patètic sentir defensar el bilingüisme a gent que n'és.Els catalanoparlants saben dues llengües (però bilingües no en són), mentre que molts castellanoparlants s'autoexclouen de l'aprenentatge de la llengua de la terra on viuen. La premsa catalana per unanimitat aposten pel sistema d'Immersió Lingüística. En canvi, la premsa estatal ha continuat dient disbarat rere disbarat, propi de la seva ideologia i de no entendre res, la pluralitat no és cosa d'ells. Malgrat tota aquesta gent, el català és la llengua sense Estat més parlada d'Europa. Cap altra llengua ha aconseguit l'arrelament que té la nostra, malgrat totes les dificultats polítiques que ha de suportar. Fins i tot en els territoris on té una situació més delicada, es nota una important fermesa ciutadana i resistència. La literatura catalana està vivint un moment molt dolç, com ja va viure el “Segle d'or” fins i tot en època de dictadura genocida, amb grans escriptors arreu i de fama internacional. Malgrat aquest excel•lent resultat literari, la literatura catalana, com deia el gran Cabré, és el Secret d'Estat més ben guardat. Ni la difonen ni deixen que es difongui adequadament. També la presència a Internet la situa molt per davant de moltes llengües amb Estat.Aquesta és la resistència catalana, i ens en sortim. Ara bé és lamentable que un sol ciutadà del país vagi contra la llengua de la terra, tambe ho és l'existència d'una premsa hostil a la catalanitat, i és inversemblant que hi hagi un partit exclusviament antillengua catalana. Foilan Franco,àlies El Mestre