En Joan Fuster,un català de Sueca

La Dictadura implantava la Censura els anys seixanta com a Línia oficial de Control ideològic.La catalanitat d’en Joan Fuster i els seus ideals xocaran frontalment amb l’ideari franquista, perseguidor de qualsevol signe de catalanitat.Es consolida com a assagista compromès amb els Països Catalans i amb el temps que s’estaven vivint. L’any 1962 publicava Nosaltres els Valencians tot i fent-ne un pas endavant en la seva idea de de Reconstrucció Nacional Valenciana dins del marc dels Països Catalans. Va comptar amb notables seguidors, especialment entre els mestres i el personal de cultura que el van defensar aferrissadament. Amb l’altre Qüestió de noms,torna a renovar la polèmica tant sobre la Identitat Valenciana com el marc cultural català.S’hi iniciava així la Batalla de València,on els sectors anticatalans trobarien l’espai obert per contrariar la Cultura Catalana i acceptar el més acèrrim espanyolisme.La Batalla de València,però,esclatava en un moment de força intensitat de la Catalanitat.Els any 60 és l’ocasió “ d’ Els Setge Jutges impulsant la Nova Cançó”,tot i esdevenint un greu problema greu per a la Dictadura. Es va fundar l’entitat catalana Òmnium Cultural, com a protesta contra l’agressivitat espanyolista i alguns intel•lectuals i estudiants es tancaven al Convent dels Caputxins de Barcelona, per demanar els Drets sindicals i estudiantils. La campanya “Volem Bisbes Catalans”,davant la presència del bisbe de Barcelona,Monsenyor Marcelo Gonzàlez Martin,de Valladolid i arribat de la Diòcesi d’Astorga,hi sacsejava els mateixos fonaments del franquisme pur i dur.Se li va concedir el Premi d’honor de les Lletres Catalanes,justa la fusta, l’any 1975, en què moria el dictador i, teòricament, passaven a la Història les Vacances del Silenci que va haver de viure la catalanitat durant Quatre malaurades Dècades. El guardó rebut premiava una trajectòria amplíssima d’estudis sobre els grans clàssics catalans: Isabel de Villena, Ausiàs March, Roís de Corella, Sant Vicent Ferrer, i d’altres grans autors del segle XX com Salvador Espriu, Salvat Papasseït i Josep Pla. Com a professor a la Universitat de València,va rebre el 1983 la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i se l’investia Doctor Honoris Causa per diverses universitats catalanes. Tots aquests reconeixements institucionals i acadèmics no estaven al marge de fets greus que contrariaren greument la persona de Joan Fuster. Per a vergonya col•lectiva, i a causa dels condicionaments polítics de moment, aquest gravíssim atemptat va quedar impune, i va ser força silenciat per la premsa valenciana ja carregada d’anticatalanitat. Tot i formar part de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consell Valencià de cultura, de Biblioteca Valenciana, de l’Institut Valencià de Filologia, i ser promotor d’Acció cultural del País Valencià, durant els darrers anys de la seva vida va sofrir una mena de desterrament intel•lectual. La seva figura no cabia dintre d’una “Transició on la Catalanitat i el Poder polític català” havia de perdre un llençol a cada bugada. Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges