Fusterianisme i Fusterians (2012)

En Homenatge a en Joan Fuster en el 50è Aniversari de "Nosaltres els Valencians" (1962-2012) Ens trobem en un moment de revisió profunda del fusterianisme. Durant alguns anys el catalanisme polític havia abraçat altament l’ideari fusterià. A partir del 1980, amb la instauració de l’Espanya autonòmica i l’aposta per la regionalització de l’estat, la catalanitat va quedar atrapada al bell mig d’aquest esperit autonòmic que, en bona part, havia de separar el fet català entre Alcanar i Vinaròs. En Ramon Fuster era un intel•lectual molt incòmode per al regionalisme.A Catalunya, sota el mandat del Molt Honorable Jordi Pujol, la intel•lectualitat catalanista que defensava els Països Catalans quedaria postergada a partir de 1984. L’esquerra estava també atrapada per l’internacionalisme espanyolista més tronat. Fuster ho definia clarament: L'esquerra "espanyola" fa la impressió que ha estat i és un instrument nacionalista de la dreta, i de l'extrema dreta. En una altre cèlebre frase va declarar: L'esquerra "espanyola" s'ha caracteritzat sempre per la seva innocència, i pel seu "espanyolisme" rabiós. Fuster tenia clar que hi ha catalanistes perquè hi ha espanyolistes, i en féu fe de vida. Les seves cèlebres frases havien creat escola i no tenien cabuda dintre d’un àmbit polític que s’havia destacat per l’acceptació d’un orde establert imposat constitucionalment i que deixava enrere ideals de Països Catalans. La defensa de la unitat de la llengua catalana va ser implacable en el seu ideari. No és que la llengua dels valencians sigui semblant a la catalana, és que és la mateixa. Al seu opuscle Ara o mai declarava: Ha de quedar clar que el valencià - el català que parlem al País Valencià - és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai...!! Froilan Franco,àlies El Mestre