El Noucentisme (segle XX) envers el Deucentisme (segle XXI)

De la majoria de catalans és conegut que el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en Ferran Mascarell,dia rere dia hi construeix una part del seu Discurs cultural al voltant de la “Necessitat de retornar al Paradís perdut del Noucentisme del segle XX”, com a clau per a la construcció de determinades polítiques culturals nacionals.Un sucós repàs dels “Models de Cultura” que governen a Catalunya des de la Transició fins al segle XXI, per acabar plantejant qüestions clau sobre el futur de la “Cultura Catalana al bell mig de la “Recessió del Coneixement”, generada per l’actual i horrible crisi econòmica.Amb especialitat és unànime la forma com el Noucentisme a Catalunya s'ha convertit en el “Gran Model Cultural” envers al qual s'han derivat determinades polítiques.

Clar i català,sí que hem de recordar-ne com el Noucentisme “Va proposar la idea de la ciutat com a motor de la civilització”,tot i creant les bases d'un gust inspirat en les arrels clàssiques i va generar un model de planificació en què la Cultura catalana es gestionava a partir de l'impacte i l'atracció que els equipaments exercien dins de la població.

El Conseller de Cultura en Ferran Mascarell ha batejat el seu model cultural amb el nom de “Deucentisme” i no ha trigat a dibuixar un seguit de Cartografies sobre el Territori català.Al segle XXI, el Llegat Noucentista hi passa per entendre la Cultura catalana des de l'Observació per acabar considerant el continent com l'element que acaba generant els diversos continguts.

El discurs noucentista parteix de la idea que la cultura es constitueix com un element capaç de generar consens. El fet cultural sorgeix com un fet afirmatiu que porta cap a un model ordenat de civilització. El discurs s'oblida que el fet cultural té a veure amb el desordre, “Perquè la seva essència no és l'afirmació sinó la creació d'un discurs crític”. La cultura catalana no neix d'un “Precís concret del territori català”, perquè l'element que li dóna vitalitat és la sorpresa, l'atzar o l'espontaneïtat.Clar i català,que la cultura catalana no neix “Per afirmar i confirmar un determinat estat de les coses”, sinó per qüestionar-lo. Si ens preguntem d'on sorgeixen els grans creadors i des d'on actuen veurem que allò que els caracteritza és una certa visió rebel (sic i resic).

En sabem que el Noucentisme té com a Antagonista l'Avantguardisme,perquè qualsevol Art que vulgui ser sincerament i veritable “Avantguardista” ha d'actuar com a resposta crítica als models oficials, amb un desig de qüestionar les pràctiques institucionals o no...?

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges