La incertesa, la inseguretat, la desorientació i el desconeixement són sensacions que planen en la societat catalana sobre "l’Aplicació del Pla de Bolonya", com també sobre l’evolució de la crisi econòmica que ens afecta. I en ambdós casos es constaten amb preocupació " les limitacions competencials i financeres" que pateix el Govern de la Generalitat per a poder oferir respostes pròpies a les demandes i les inquietuds de la ciutadania catalana.
El model universitari que planteja el Pla de Bolonya respon a la realitat d’un model de Societat de Mercat estès arreu del món els darrers anys. Davant la crisi global, els dos models -socioeconòmic i universitari- continuen endavant i sense cap alternativa visible; però les veus crítiques guanyen espai i obliguen a fer una reflexió.
El debat sobre el "Pla de Bolonya" és el debat sobre el model de societat a Catalunya. Per a entendre-ho, cal mirar enrere. Que el sistema universitari havia d’adaptar-se a les realitats del nostre temps és indubtable. I no només amb relació a un Marc Comú Europeu. També era comuna la queixa de l’empresariat i dels mateixos estudiants que, en acabar la carrera, es trobaven davant un món laboral per al qual la universitat no els havia preparat adequadament.
El procés del Pla de Bolonya va enfilar en aquesta direcció a les acaballes del segle XX, amb l’horitzó final del curs 2011-2012. I el va fer en el context d’una onada global de Liberalisme Econòmic que en aquells moments semblava imparable. Les protestes a les universitats comencen ja llavors, en resposta a l’anomenat "Informe Bricall". Però malgrat la insistència en les mobilitzacions al llarg de tots aquests anys, el procés va continuar endavant sense gaires obstacles.
El que ha canviat en els darrers mesos és l’esclat d’una crisi global, que fa trontollar els valors i els paràmetres que regien la societat actual. De manera que, independentment que les protestes que aquests dies han centrat l’atenció pública siguin més o menys representatives dels joves del nostre país, no podem tancar la porta als dubtes, al pensament crític que precisament defineix i impulsa la universitat.
Les necessitats de canviar un model universitari ja caduc persisteixen. El "Pla de Bolonya" en molts aspectes és imperiosament necessari. N'és és per a Europa i per a la formació dels mateixos estudiants, per al seu futur laboral, per a un ensenyament universitari de qualitat, per al conjunt del nostre país.En aquest sentit, el govern i els òrgans rectors de les universitats catalanes mereixen el suport de tothom per a poder culminar el procés de canvis que ens ha de portar a una universitat moderna i integrada en "l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES)
El problema i la clau de volta de la protesta són els detalls de l’aplicació del Pla de Bolonya, els detalls del disseny que n’ha fet l’Estat espanyol. Hi ha aspectes com l’assignació de recursos o la política de beques que són fonamentals; com ho és garantir un marc d’ensenyament superior connectat a les necessitats formatives i de recerca del món productiu, però sense estar-hi subordinat, i preservar la universitat com a espai de pensament lliure i font d’humanisme. Cal, doncs, introduir-hi els canvis i els matisos necessaris a fi que aquesta aplicació d’un model universitari europeu del segle XXI sigui com més eficaç millor en una realitat que ja no és ni es percep com deu anys enrere, ni com dos anys enrere.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario