Entre els Jueus i els Templers als Països Catalans

L'Orde del Temple es va crear al segle XII amb la finalitat de socórrer la massa de pelegrins que visitaven Terra Santa.Passat un temps els Templers van convertír la seva Orde del Temple en una poderosa Organització tant militar com econòmica amb força interessos arreu d’Europa.

Els Jueus a Palestina,una població  àrab,s’hi relacionaven amb els Templers,sota el prisma del secretisme, atès que tots dos s’hi dedicaven al mercantilisme del diner,el més discret dels negocis sempre i per sempre.Clar i català,me’n sembla molt clar que tant els Templers com els Jueus varen tenir molt poca coincidència a Palestina,tot i considerant que la població era majoritàriament àrab i de jueus ben bé molt pocs,a causa de la destrucció del Temple de Jerusalem per l'emperador Tit l'any 70, en què van ésser-ne expulsats del seu país i s’hi van instal•lar arreu de la regió mediterrània.

Quan el Comte Berenguer IV de Catalunya va conquerir ciutats catalanes als sarraïns,un fet declarat com a “Croada pel Papa de Roma”,el va fer amb l'ajut de l’Orde del Temple, a la que el Comte va lliurar,per exemple la ciutat de Tortosa i el seu Castell de la Suda,on s’hi van trobar amb molts jueus,ja instal•lats des de feia anys i panys.

Les relacions entre els jueus i els templers no van ser gaire conflictives.Ara bé, l’Orde del Temple hi governaria amb molt cura i respecte les diferents comunitats:a) L'autòctona d'arrels visigòtiques,b)Els sarraïns que eren els dominadors i que una majoria no se'n van anar,c) Els jueus i els cristians nouvinguts del Nord de Catalunya.

Els Templers abandonen  Catalunya un poc abans de la dissolució de l'Orde del Temple,al segle XIV. El seu Patrimoni català serà assolit pels anomenats  “Hospitalers” a Catalunya i per l’Orde de Montesa a València.Tanmateix,els Jueus eren objecte de constants  i fortes embranzides pels Monarques Cristians amb l’ojectiu de forçar la seva conversió.

N'és d'especial importància les anomenades “Disputes",uns debats en paraules més moderades, promoguts al segle XV per Sant Vicent Ferrer, un religió força enaltit per la cultura valenciana i alhora menyspreat per la cultura catalana.

Tot aquest enrenou,clar i català és el  “Pròleg de l'Expulsió l’any 1492”; d’aquesta manera tant els Templers com els Jueus van quedar com a una part de la Història Antiga.Al segle XXI  n’hi ha encara prou ciutats catalanes que s'hi  integren la “Xarxa de Jueries de Sefarad”,una expressió que es correspon per a alguns amb l’Estat espanyol i per a altres amb la Península Ibèrica.

Als Països Catalans n'hi ha ciutats que presideixen l'associació “Xarxa de Jueries de Sefarad”,tot i essent-ne les Seus de les seves Assemblees,assolint-ne la presidència, de l'anomenada “Ruta del Temple”, integrada per les diverses ciutats dels Tres Regnes de la Corona d'Aragó.

La finalitat de la Ruta del Temple és donar a conèixer la importància que va tenir l'Orde Militar del Temple, a partir dels llocs emblemàtics on va estar més present, els “Imponents Castells de Peníscola, Tortosa, Miravet, Lleida i Monsó.Els Ajuntaments dels Països Catalans volen divulgar la presència dels Monjos Templers que deixaven la seva petjada en aquestes citats catalanes,encara molt presents en la Toponímia local:,exemple l’Horta del Temple, l’Eixample del Temple,etc,etc...!

En el fons dels fons,aquestes iniciatives el que pretenen és captar força visitants, especialment americans en el cas de les “Empremtes Jueves”,personatges autòctons en el tema dels Templers. Es tracta de crear “focus de turisme cultural” que deixa els seus cèntims.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges