El Fabrisme normalitza la llengua catalana.

El fabrisme va tenir una importància cabdal quant a la normalització de la llengua catalana.

La introducció dels postulats fabristes arreu de la geografia dels Països Catalans no va ser fàcil ja que va topar amb tot un seguit d'entrebancs. Com en qualsevol altra llengua, una proposta d'ortografia innovadora sempre és difícil d'assumir, a part de les habituals controvèrsies entre lingüistes que sovint alenteixen el procés normativista.

 A les comarques centrals dels Països Catalans durant les primeres dècades del segle XX es vivia una important revifalla en l'ús escrit de la Llengua catalana. El Setmanari "La Veu de la Comarca" va esdevenir una mena de portaveu del Congrés Internacional de la Llengua Catalana que va celebrar-se a Barcelona el 1907.

Tot un seguit d'enamorats del català van entrar en contacte amb Mossèn  Antoni M. Alcover i van ajudar a configurar el seu monumental "Diccionari català-valencià-balear", conegut com l'Alcover-Moll. Intel·lectuals com Francesc Mestre i Noé i Mossèn. Joaquim Garcia Girona van compilar el  lèxic català en obres com "Vocabulari català de Tortosa i Vocabulari del Maestrat".

El clergat catalanista va realitzar tasques normalitzadores de notable interès. Cal destacar L'art d'escriure bé, de Mn. Tomàs Bellpuig, que va ser reeditat en nombroses ocasions, al qual se'l considera com l'ànima fabrista del territori català.


El Mestre Pompeu Fabra va visitar ciutats catalanes en diverses ocasions per impartir conferències als Ateneus.Ara bé,va comptar amb la complicitat de Semanaris catalanistes molt culturals com ara,El Llamp (Gandesa), La Riuada (Móra d'Ebre) o Terra nostra (Alcanar). La normativització del català havia de tenir forçosament controvèrsia en unes comarques on des dels sectors dretans més retrògrads s'apostava pel secessionisme lingüística o la tècnica de l'escric com parlo per enlairar les essències del catalanisme lingüístic i cultural. Joan Moreira, Enric Bayerri o Ramon Vergés Paulí, tots sota el mecenatge del totpoderós polític tortosí Joaquín Bau, van oposar-se a les teories fabristes, les quals consideraven com un ultratge a la parla d'algunes ciutats catalanes.