L'Ideari Educatiu de la República

Quan la República inicia el desenvolupament de la seva política educativa té davant seu no només el repte de construir un Sistema Escola Públic que pal-liï les notables deficiciències,sinó el d’introduir en la realitat educativa els canvis qualitatius de profund calat social i d’un relleu polític i ideològic molt important.

L’Ideari de la Institución Libre de Enseñanza (ILE) i els programes del socialisme servien en gran part com a fonament del projecte social i educatiu-.La seva decidida defensa d’una escola laica,unificada que no pas única i activa suposava el repte de construir una Ediucació Primària obligatòria i gratuïta,la tasca de compensar la deficiència històrica del sistema escolar públic,amb la creació de moltes noves escoles i la construcciuó d’edificis escolars,l’aplicació del principi de no confessionalitat religiosa,el desenvolupament del porincipi de respecte a la consciència dels escolars i també dels mestres així com la consecució d’una Didàctica que tingués l’activitat com a eix vertebrador del seu treball-.

Per a la República,al costat de la proclamació de principis i dels esforços per millorar el sistema escolar,la política educativa fa sorgir una confrontació ideològica pura i dura al voltant de dues qüestions: el control públic del sistema escolar i la neutralitat religiosa i política de les escoles,i en aquest punt l’escola és part d’un procés revolucionari,un instrument de transformació social i el cicle revolucionari no finalitzarà fins que la revolució no es fa a les consciències,per tant,la revolució haria de ser obra dels educadors i dels mestres,ja que qualsevol revolució porta dins dels seus budells una reforma pedagògica,confirmava en Rodolf Llopis,Director General d’Ensenyament Primari-.D’ací la socialització de la cultura i la concepció de l’Educació com una funció pública,neutral i de partidisme polític,dos temes que definien el Programa Educatiu de l’Escola Única-.

Millorar l’Educació era el seu objectiu,bo i intentant posar a l’abast de la societat una escola socialment més justa,objectiu del mestre tortosé Marcel.lí Domingo i Sanjoan ,qui com a ministre de la República anunciava aquest interès: obrir totes les portes educatives,constituir la igualtat davant l’escola donar pas al talent i per tant,esborrar la desigualtat davant la cultura-.El servei de la cultura era una essencial atribució de l’Estat,que el farà partint de les institucions educatives enllaçades pel Sistema de l’Escola Unificada;amb un ensenyament primari i obligatori,tot i gratuït,bo i facilitant els més necessitats a l’accés a tots els graus d’ensenyament,sota un ensenyament laic-.

Els punts essencials de l’Ideari Educatiu de la República,aplicats per en Rodolf Llopis eren:a9fer de l’escola una veritable llar de l’infant,respectant la seva personalitat i del mestre com a educador,b)unificar l’escola i el poble i c)que l’escola ha de ser laica en l’exigència del respecte la consciència de l’infant,és a dir,tota propaganda política,social,filosòfica i religiosa quedava prohibida a l’escola,perquè ha de sewr un lloc neutral sense signes de confessionalitat-.La consideració de l’Educació com a funció pública,la separació de la religió de l’àmbit escolar,la defensa deb la coeducació van ser punts rebutjats i atacats des de les posicions catòliques-.

L’antagonisme és radical-.Azaña confirma que en cap moment,ni sota cap condició no està disposat a admetre que se segueixi entregant als Ordes Religiosos el servei de l’ensenyament-.Gil Robles,al contrari,opina que prohibir als Ordes Religiosos d’exercir l’ensenyament és un directe atac a la llibertat d’ensenyament,bo i considerant la prohibició com el més odiós monopoli perquè és el monopoli de les intel.ligències-.Una polèmica que es reprodueix en motiu de la Llei de Confessions i Congregacions Religioses,on els catòlics parlen de sectarisme i d’intolerància-.

Durant el Bienni Radical-cedista suposava una política de rectificació com aras,la prohibició de la coeducació escolar,la dissolució de la Junta pro substitució dels Ordes Religiosos a l’educació secundària,tot significant una revitalització de l’ensenyament confessional,bo i iniciant una campanya de qualificar les escoles i els mestres com a revolucionaris,és a dir,una escola que fomentava la revolució i compromesa contra l’essència mateixa de la nació i el cristianisme-.

La política educativa i cultural de la Generalitat Republicana,menada per en Ventura Gassol,Conseller de Cultura,es basaria en la tradició de les classes cultes i europeistes (sic),tot i essent l’escola i l’educació un dels pilars del Govern de Catalunya,que contribuirien a la modernització i la democratització de la societat catalana,és a dir,que la politica pedagògica de la Generalitat Republicana enllaçava amb la República en general i n’era un dels més brillants exponents arreu-.La nova democràcia republicana necessitava posar fi a l’analfabetisme i a un ensenyament fortament influït per l’Església,que s’havia alineat amb les velles estructures del poder,tradicionalment-.

L’obra del Govern de Catalunya era l’ensenyament primari obligatori,gratuït i català per la llengua i pel seu esperit,tot i inspirant-se en els ideals de treball,llibertat i justícia social i solidaritat humana,i desenvolupant-se mitjançant institucions educatives relacionades entre elles pel Sistema de l’Escola Unificada o Primera Llei Catalana d’Educació,que en tots els seus graus seria laic-.