L'Escola en català neix als 80 i sèncalla als 90 als tribunals

L'escola en català neix als vuitanta i s'encalla als tribunals als noranta

*La immersió lingüística continua sent una eina d'integració

*Les denúncies d'una minoria de famílies espanyolistes contamina la gestió de les aules

Als diputats de Catalunya, a punt d'estrenar mandat, se'ls gira feina. A més de gestionar el dia a dia, també hauran de pactar com respondre les envestides del govern espanyol. I una primera és, un cop més, afeblir el català a l'escola.

Per als desmemoriats, un acord de l'anterior parlament (amb CiU, el PSC, ICV i ERC, i a iniciativa de Solidaritat), aprovat el juliol passat, va ser instar el govern a blindar el sistema d'immersió lingüística i recórrer contra totes les sentències judicials que el “malmetin”. Era una resposta a la sentència del Tribunal Suprem, d'un mes abans, que deia que el castellà ha de ser també llengua vehicular a l'escola. El conflicte sobre l'ús del català a les administracions públiques és una arma llancívola que no existeix al carrer.

La immersió, un concepte que s'usa per definir l'ensenyament en català, va aprovar-se el 1983 i va entrar en vigor el 1984 com a eina per integrar els nouvinguts i per llimar desigualtats socials. Al principi dels noranta, amb un Partit Popular radicalitzat i envalentit a Catalunya, una minoria de famílies castellanoparlants van portar el debat polític sobre el català als tribunals, la majoria dels quals han fet unes resolucions més polítiques que jurídiques.

Les últimes envestides judicials són recents i es cavalquen l'una sobre l'altra. La resolució del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut, del juny del 2010, va obrir definitivament la capsa dels trons i va provocar la sonora manifestació del 10 de juliol a Barcelona amb el lema Som una nació.

El juliol passat, el Suprem, amb els arguments del Constitucional, va qualificar de “discriminatòria” l'acció del govern català de donar atenció individualitzada en castellà als nens els pares dels quals ho sol·licitaven. I va anul·lar sis articles del decret del 2008 sobre el segon cicle d'educació infantil (de 3 a 6 anys), que fixa el català com a llengua vehicular d'ensenyament.

Els revessos judicials no tenen en compte que els estudiants d'ESO catalans dominen més el castellà que els de vuit autonomies de l'Estat.