La població estrangera es manté a Catalunya,malgrat la crisi.

-Immmigració-


*La població estrangera resident a Catalunya, que es va multiplicar per cinc entre 2000 i 2008, s'ha mantingut força estable fins a l'actualitat tot i la crisi econòmica i l'atur, segons un estudi de la Cátedra Repsol de Competitividad i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL).

*Les dades estadístiques contradiuen algunes previsions, perquè malgrat la falta de feina, els retorns als països d'origen han estat testimonials, sosté l'estudi, ha informat aquest dimecres la UdL en un comunicat.

*Si fa 13 anys els ciutadans d'origen forà representaven un 2,9% dels padrons, ara aquesta xifra ha pujat fins al 15,3% (1.154.477 persones) tot i que, des del 2010 s'ha registrat un lleuger descens que la investigació de la UdL atribueix en part a les nacionalitzacions.

*Els marroquins són el primer contingent d'estrangers a Catalunya, on representen el 20,4% dels estrangers, el segon és el dels romanesos i el tercer és el de ciutadans del Regne Unit.

*L'estudi de la Càtedra Repsol també revela que la distribució de la població estrangera segons la seva procedència mostra diferències importants per comarques.

*El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental són les úniques comarques on els llatinoamericans són majoria mentre a la resta de Catalunya, ho són els ciutadans d'origen africà i europeu.

*Els africans tenen major presència a les comarques més poblades com el Gironès (9,2%), el Baix Empordà (9,1%) i Osona (8,5%); en canvi, els europeus es concentren a les menys poblades: Segarra (15,7%), Montsià (14,2%), Alt Empordà (12,4%) Terra Alta (11,4%) i Baix Ebre (11,3%).

*A nivell municipal, Guissona té la major presència d'estrangers de tot Catalunya, un 50,6% de la població segons les dades del 2012, que són les últimes disponibles en la Idescat, un percentatge atribuïble a l'elevada contractació de la Corporació Alimentaria Guissona (CAG).

*Només hi ha 13 municipis sense estrangers en el padró, tots ells de menys de 300 habitants i dels quals set estan a Barcelona: Sant Julià de Cerdanyola, Santa Cecília de Voltregà, Castellar del Riu, Montclar, Sant Agustí de Lluçanès, Gisclareny i Sant Jaume de Frontanyà.