Aquest és el meu primer Blog i en crec que serà una bona oportunitat per deixar anar tot allò que em passa pel cap.
Intentaré centrar una mica els meus continguts i buscar en la crítica constructiva de les escoles públiques sitgetanes un essencial fonament per a la realització d'aquest treball escolar (1775-2012)
Però no vull de cap de les maneres fer una “crítica escolar convencional”. Jo sóc un Mestre i Pedagog,historiador de la trajectòria de l'escola pública a Sitges (1775-2012),i he basat la recerca i els meus estudis en el coneixement de l’Escola Catalana i moderna, principalment en l’arquitectura escolar del segle XX.
Des de fa uns anys tinc una “greu” obsessió per saber i informar de tots aquells actes -ja siguin urbanístics,o de simple oblit sobre l'escola pública sitgetana.
La sortida diària al carrer sempre tenia una doble funció: la d’airejar-me i a la vegada fotografiar aquests exemples arquitectònics escolars de la nostra Vila.Ja diuen que els Mestres i els Professors imiten als seus consellers i representants i jo no vaig ser cap excepció: tot el dia mirava cap amunt, ja anés sol o amb qualsevol altre acompanyant.
Van ser molts els que es van pensar que tenia un problema, però és aquí on va començar la meva obsessió per observar i apreciar l’arquitectura escolar dels centres escolars d'Educació Primària de Sitges:l'Esteve Barrachina.el Miquel Utrillo,la Maria Ossó i l'Agnès de Sitges encara en barracons durant 10 anys.
Aixi doncs, vull que aquest Blog hi serveixi com a mitjà de recerca i d'estudi dels quatre centres escolars d'Educació Infantil i Primària i els casos sobre patrimonial que tingueu més propers.
L’experiència em demostra que podem lluitar, però que ben poc aconseguirem, però potser junts tindrem més força, o si més no, ens animarem els uns als altres.Dos testimonis:en Santiago Rusiñol menysprea que els infants hi siguin al carrer i fins i tot quan l'Ajuntament republicà de Sitges intenta crear el Grup Escolar Santiago Rusiñol,no l'accepta.Del seu mestre Sr Guní en deia "és un desgraciat més".
En Miquel Utrillo i Morlius,tot veient els infants al carrer diu "Canviaria la Festa Major i el seu Ramell de Focs" per un Grup Escolar en règim graduat a Sitges.Des de l'any 1975 és titular del segon centre d'Educacoó Primària.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
“La bellesa, la bondat i la veritat s’aprenen amb la grandesa i l’afecte del mestre, sempre exigent amb la tasca, sempre generós amb l’alumne. No he tingut mai alumnes que “passessin de tot”. Els he tingut desesperats, amb dificultats severes d’aprenentatge, alguns vivint a cavall entre la pobresa, la violència i el desamor. Els he tingut perduts, violents contra ells mateixos i contra els altres, tancats a la gàbia de la seva impotència. Els he vist amagar, rere la supèrbia i el despreci, rere l’agressivitat i la falta de respecte, les seves debilitats i la seva desesperació.
També he vist docents altius, amb arguments perfectes per amagar la seva falta d’esperança i alegria. Fins i tot alguns que sí que passaven de tot, amagant la seva impotència, la seva soledat o la seva falta de professionalitat.
Alumnes i professors sóm simbiòtics.
Publicar un comentario