Un nou Ordre Mundial s'albira

En el marc d’una Jornada de convivència en un entorn envejable, on el xicot que li agrada anar cenyit, sempre i quan la closca no li esguerri la peça seleccionada, aconseguí reunir a una miscel·lània de gent de generacions diverses, de com a mínim dos sexes diferents i entre els quals també hi eren alguns pares de família, tots perfectament guarnits amb les millors gales per a encarar un plàcid descans...

De cop i volta, en un sobtada arrancada de clarividència i enginy, aquell que més aviat té tendència a escoltar i a absorbir tot allò que expliquen els altres, com si d’un aixecament militar es tractés, amb to transcendent i autoritari, agafà les regnes de la situació i s’erigí com el líder de l’ordre que, amb mesures revolucionàries i de forma breu en el temps, aconseguirà un món millor -això sí, només per als seleccionats congènitament-.

Per una banda, l’esmentat cap del nou moviment i enfervorit perseguidor de galls, per l’altra, l’únic individu capaç de reciclar unes estovalles, un cop realitzat un àpat, a fi efecte de protegir les seves parts nobles beneficiades per espècies de presència més que sumptuosa. Fou un joc de les cadires d’allò més innovador i especial. .

Aquells incrèduls que asseguren que la joventut actual està mancada de cultura, d’ambició personal i d’inquietuds polítiques, ahir haguessin hagut de trencar una llança -al cap d’algú potser- en favor d’una raça ària que està a punt d’emergir, quan la mandra els abandoni, per a entregar-nos una qualitat de vida extraordinària.