Primer Centenari-Mancomunitat de Catalunya (1914-2014)-

Els quatres Presidents de les Diputacions catalanes, Salvador Esteve (Barcelona), Joan Reñé (Lleida), Josep Poblet (Tarragona) i Joan Giraut (Girona) acudiran a l'UCE per explicar els actes de commemoració dels cent anys de la Mancomunitat de Catalunya, una cita en la qual també hi haurà el Conseller de Justícia, Germà Gordó.
i les quatre Diputacions faran memòria.
*Amb un Programa d'actes, el paper cabdal que van jugar en la creació de la Mancomunitat, la federació de les quatre diputacions catalanes que va constituir el primer gran èxit del catalanisme polític des de la desfeta del 1714.
*El seu primer president i ànima del nou organisme, Enric Prat de la Riba, va plantejar la Mancomunitat com “l'embrió d'un futur Estat català autònom dins d'Espanya”, segons assegura l'historiador Jordi Llorens a La Mancomunitat de Catalunya 1914-1925.
“Era, en definitiva, la voluntat de construcció d'un país”, afirma Llorens. La iniciativa va rebre el suport entusiasta de molts intel•lectuals del país, que van col•laborar amb Prat de la Riba tot i les diferents ideologies, i de molts ciutadans, que van col•laborar a través dels emprèstits a finançar un organisme que vivia de les transferències de l'Estat a les diputacions. La seva història va ser curta, de només nou anys, però en a penes una dècada va haver-hi temps d'aprofundir en la normativització de la llengua catalana, d'abordar infraestructures bàsiques per a la connexió dels diferents territoris i de modernitzar l'educació i la cultura amb la creació d'escoles d'oficis, museus i biblioteques.
*El projecte de Prat de la Riba, continuat per Josep Puig i Cadafalch quan aquest primer va morir, va concloure amb la Dictadura de Primo de Rivera, que la va veure com una amenaça i va obligar la Mancomunitat a abandonar el catalanisme i adoptar l'ideari espanyolista de la dictadura fins que el 1925 va ser abolida.
*Prat de la Riba, un dels fundadors de la Lliga Regionalista, va arribar a la presidència de la Diputació el 1907, on ja va impulsar la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, l'aprovació de les normes ortogràfiques i la reorganització de la Universitat Industrial, tasques que continuaria amb la Mancomunitat.
*Paral•lelament, se seguia gestant la creació d'una federació de les quatre demarcacions catalanes, una idea que es remuntava al 1877, quan el catalanista Josep Narcís Roca i Farreras va proposar la constitució d'una Diputació General de Catalunya. El projecte no va quallar fins al 1911, quan la Diputació de Barcelona, secundada posteriorment per les de Girona, Tarragona i Lleida, va aprovar una iniciativa en què es demanava la constitució d'una Diputació única per a tot Catalunya.
*El llavors president espanyol, el liberal José Canalejas, va rebre favorablement l'avantprojecte que li va presentar Prat de la Riba, segons relata l'historiador Jordi Llorens a La Mancomunitat de Catalunya 1917-1925.
*El procés a les Corts Espanyoles es va complicar per l'assassinat de Canalejas, i les Diputacions provincials van organitzar un Plebiscit entre els Ajuntaments catalans per veure si s'adherien al Projecte. El resultat va ser contundent, ja que el 95% van votar a favor. El govern d'Eduardo Dato va agilitzar els tràmits i el Rei Alfons XIII va signar el Decret de Mancomunitats Provincials