lunes, 13 de enero de 2014

Reguladors que operen al pàncrees humà,fabricant la insulina.

La investigació, publicada a la revista 'Nature Genetics', ha revelat el conjunt de regions reguladores que operen als illots del pàncrees humà, encarregats de fabricar la insulina, i ho han aconseguit "combinant estudis de marques epigenètiques, mapes globals d'unió de factors de transcripció al genoma, anàlisis d'expressió gènica i assajos d'estructura de la cromatina", ha assenyalat el CSIC.

En aquest sentit, l'investigador d'aquest centre, que desenvolupa la seva tasca al centre andalús de Biologia del Desenvolupament, José Luis Gómez-Skarmeta, ha assegurat que han aconseguit demostrar que "els gens que s'activen específicament als illots estan controlats per grups de regions genòmiques reguladores". A més, indica que "aquests grups estableixen contactes físics amb els seus gens dianes generant estructures tridimensionals de la cromatina específiques per als gens esmentats".

Fins ara no existien mapes funcionals de les regions reguladores de l'ADN. Per aquesta raó, no es podia determinar què era el que causava algunes malalties i, per donar-los una explicació, se situaven a la part de l'ADN que codifica proteïnes.

D'aquesta manera, les regions identificades en aquest estudi estan enriquides en variacions de la seqüència d'ADN associades amb la diabetis, i que interfereixen en l'activitat reguladora i causen l'augment del risc de patir la malaltia esmentada, tal com ha assegurat el membre de l'Imperial College de Londres (Regne Unit) i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer de Barcelona, Jorge Ferrer. "Aquesta informació ajudarà, per tant, a comprendre a nivell molecular per què algunes persones tendeixen a desenvolupar diabetis", ha dit.

Pel que fa als avenços en les investigacions de l'ADN humà, els investigadors han desenvolupat fa poc temps mètodes per identificar les regions reguladores de manera global al genoma, la qual cosa ha fet que ADN no codificant hagi estat en bona part desconegut durant molts anys, afirmen des del CSIC.

Aquesta és la raó per la qual, en no tenir aquests mapes ni conèixer les seves funcions, es considerava aquesta part de l'ADN 'ADN escombraries', segons Ferrer. "Aquest ha estat el motiu que ha portat a anomena-lo 'ADN escombraries' fins fa molt poc.

No hay comentarios: