Els gratacels de Manhattan Nova York (2014)

Són una mica la demostració d'aquest Poder, que seria un punt clau durant tot el segle XX.Però, també com a ciutat, és un lloc de contradiccions i contrastos, Poder i Diner, es barregen amb la Immigració, Temes socials, Integració de cultures, on realment la mescla ètnica és impressionant.

*Manhattan vers Bronx, Queens vers Haarlem, Chinatown amb la 5ena Avinguda, tot plegat fa una sensació d'Ambient cosmopolita. De fet per posar un exemple Nova York seria com aquelles ciutats-estats de l'antiga Grècia.És a dir,és un món dins del món.El viatger esporàdic, sempre té la temptació, després d'haver passat alguns dies en una ciutat de fer una anàlisi, social,polític i econòmic del lloc i del propi país, treient conclusions i comparant amb el país de procedència.

*Avui la ciutat està sotmesa encara a una cicatriu que tardarà temps a tancar. L'atemptat contra les dues torres bessones i l'enfonsament total d'aquestes, està molt present amb el record dels ciutadans de Nova York. De fet els americans, que són especialistes en treure profit comercial de tot no s'han atrevit a comercialitzar les Imatges de la Tragèdia, així, no hi cap referència a aquest tema. A la Zona Zero es treballa força per aixecar la Torre de la Llibertat i una Plaça per retre homenatge a la gent que va morir.

*És diumenge, hi ha poca gent que observi l'enorme forat, ara parcialment cobert, que va quedar transformat aquell Onze de Setembre.Passejar per Nova York, és caminar per una petita Història del Cinema, així pujant l'Empire State, podem recordar les tendres imatges del King Kong, agafat al pal més alt de la torre.

*Entrant a l'Estació Central, recordem moltes persecucions,vingudes i sortides de trens, cap a la Imaginació, el Crim o l'Amor.I,passejant pel Central Park veiem escenes de moltes Pel.lícules mítiques de la

*També podem veure sota la torre Trump i prop de l' edifici de l'ONU, els tranquils Jardins de Katherine Hepburn que ben segur havien vist caminar la Història d'Amor amb Spencer Trancy o sentir la música del Padrí, tot passejant pel barri italià de la ciutat, on en Robert de Niro començava la seva llarga carrera…

*També hi ha un Nova York dels Suburbis, de la Marginació, de la Lluita per poder sobreviure, un Nova York ple d'incerteses de futur, d'una societat que probablement hagi arribar al límit amb moltes coses i que li manquen referents i valors per poder continuar creixent.

*Finalment la passejada s'acaba al MOMA, ès a dir,un Museu renovat i inaugurat fa sis mesos on hi ha algunes de les peces clau de l'Art Contemporani Mundial. Hi sorprèn d'una forma grata l'entrada al Museu i poder veure al Vestíbul, una Obra del catala niversal en Joan Miró, un dels Pintors Catalans més Universals, amb els seus colors característics .