Renaixença o Revifament de la Llengua Catalana

Quan hom parla de “Renaixença”,en suposa com a un referent a uns nostàgics ideals catalanistes,que es van veure plasmats en l’interès pel revifament de la llengua pròpia dels Països Catalans.La Renaixença entesa unilateralment com a un Moviment Romàntic,que va desvetllar la consciencia de la catalanitat i que va esclatar a les zones urbanes de Catalunya amb especialitat la Catalunya Vella.
*Concretament,durant la segona meitat del segle XIX,va tenir una ben escassa incidencia a les Comarques de Catalunya,atès que,quant a presència pública i també literaria (sic),eren fortament marcades per un aclaparador predomini,que hi exercia un grup d’Intel.lectuals i singularment d’Historiadors força lligats al Clericalisme més conservador i fanàticament españolista,que criticaven des d’esdeveniments Claus de la Història Local i que es movia al voltant de la Línia Ideològica que en dissenyaven poderosos polítics,és a dir,que el desenvolupament d’aquest molt interessant –fenomen cultural de la Renaixença,que va fer reviure i revifar la Llengua Vernàcula a les Comarques catalanes,clar i català no va coincidir amb l’Històric Moviment que coronaria amb brillantor el català universal Mossèn Jacint Verdaguer.
*Des de Barcelona estant,Mossèn Verdaguer,ni va tenir gaire a veure amb el Corrent estètic que els seus impulsors hi propugnaven.Cal tenir en compte pertot arreu que el Renaixement a Catalunya no va esdevenir gens ni mica uniforme,com nopodia ser d’altra manera,atès que la Recuperació de la Llengua Catalana seguiría un –camí molt lent- que va durar,des l’any 1878 uns 60 anys,en què va celebrar-se el Primer Certamen Poètic d’importància a Catalunya,organitzat per l’Acadèmia de la Joventut Catòlica.
*Dissortadament la invasió militar de l’exèrcit español durant els primers mesos de l’any 1938,va suposar el terrible comiat més dràstic al revifament de la Llengua catalana,a més de la dramática abolició de les Institucions catalanes i nacionals de carácter polític i cultural.
*El procés de recuperació del conreu escrit de la Llengua catalana com a pròpia de les Comarques de Catalunya,enllaçaria amb autors procedents de Generacions catalanes i singularment d’estètiques força diferents.Clar i català,va ser endegat per Escriptors d’ascendència romántica i per poetes d’arrel “Joc Floralesca”,sense oblidar-nos-en de Periodistes,ioners i d’arrel catalana.
*Tanmateix,es va consolidar-definitivament-a la Dècada dels Anys 1930,mercès a la implantació arreu de Catalunya l’Aprovació de l’Estatut de Núria.L’arribada al Poder Autonòmic dels grans Dirigents catalanistes,va potenciar sortosament l’ús de la Llengua catalana en tots els àmbits socials.Sense dubte será el perìode més brillant que han viscut les Comarques catalanes i les persones d’arrel catalana.