En sabem que els antics pastors neolítics necessitaven adquirir vitamina D per tal de processar el calci i evitar malalties mortals com el raquitisme.
En analitzar ADN de la cova de Portalón, en el jaciment d'Atapuerca (Burgos) de fa 3.800 anys, els científics van comprovar que els nostres avantpassats ibèrics no tenien el gen que els permetia digerir el sucre de la llet. No obstant això, els actuals europeus del sud tolerem la lactosa.
Els experts apunten al fet que en èpoques de fam, quan les collites no eren prou abundants, es van veure obligats a menjar més aliments procedents de la llet.Segons aquesta hipòtesi, aquest canvi en la dieta va provocar forts episodis de diarrea i altres dolències -símptomes de la intolerància a la lactosa- que en persones amb problemes de nutrició podien ser greus i fins i tot mortals.
Els autors de l'estudi creuen que el procés de selecció natural va permetre desenvol
upar la persistència de la lactasa -l'adaptació que permet tolerar els sucres de la llet- en regions com la península ibèrica.
La teoria establerta fins al moment defensava que la tolerància a la lactosa europea es va produir com a resposta a la necessitat dels antics pobladors neolítics del centre i nord del Continent d'adquirir vitamina D per processar el calci.
Els habitants de la Península Ibèrica,podrien adquirir "Vitamina D" mercès a què estaven exposats -als rajos UVA del sol- durant més hores que els seus contemporanis del centre i nord d'Europa.
Segons els experts, les restes d'ADN d'Atapuerca demostren -que la tolerància a la lactosa- s'ha desenvolupat de manera independent en diferents parts del món gràcies a altres pressions evolutives, i no solament la necessitat d'assimilar el calci.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario