Les famílies recriminen els docents i viceversa...!!

La societat catalana està canviant de fa molt de temps i sembla que niels pares/mares ni els docents es posen d’acord -En qué han de remar en la mateixa direcció...i no anar contra corrent- perquè és el que més desgasta i no porta a cap destí, tot el contrari...! Els més perjudicats, sempre i per sempre els alumnes...!

*Tant abans com ara, molts pares/mares han delegat en els/les mestres la principal responsabilitat,com ara en la Formació i Educació dels seus fills/es, encara que en societats més rígides i autoritàries aquesta Delegació anava acompanyada de Permís i Recolzament absoluts, fins l’extrem que a casa, eren recolzades totes les decisions escolars per arbitràries que fossin.

*Al segle XXI, la -Tendència s’ha invertit de manera escandalosa-, de tal manera que alguns pares i mares exerceixen vers l’Escola un paper Inquisidor, fins i tot Opositor, molt per sobre dels drets humans i ètics que real l justament n’hi tenen.
Ep!.En aquest any 2014,sembla que alguns pares consideren que poden i han de decidir sobre la feina del docent dins l’aula i en les proves o exàmens dels seus fills, tot i controlant-ne tot el que fan i buscant on i com poden iniciar-ne les “crítiques”, que lluny d’èsser-ne enriquidores i contribuir-hi a la millora de l’Acció Educativa es tradueixen en una –“Devastadora participació” en les decisions acadèmiques i pedagògiques dels centres (sic).

La desconfiança, que pren més força!

*Un altre aspecte de les famílies és no aprovar fàcilment les decisions professionals i educatives dels docents, es recrimina, es critica i, sobretot, se li resta autoritat, cosa que genera “Poder al fill-alumne “ que acaba tractant de igual manera el mestre i el professor. Llavors no és estrany que acabant l’Educació Primària i especialment a l’Educació Secundària hi hagi alumnes que assetgen, insulten, maltracten i fins i tot, agredeixen els seus profesors, arribant a esfereïdors extrems que, a vegades, finalitzen als Tribunals.

*Sortosament,cal dir-ne, que no totes les famílies funcionen de igual manera, i en el camí,s’hi troben famílies que recolzen i ajuden els mestres en la tasca educativa que s’ha de fer, sempre, conjuntament, i els resultats són ràpidament evidents des de l’inici de l’escolaritat.Són aquells alumnes que escolten i respecten els seus mestres,elsseus professors i companys des del primer dia, alumnes exemplars que els han ensenyat des de casa “educació i respecte”.

*Darrera d’això,els resultats acadèmics també queden reflectits i, normalment són aquells alumnes “Que no saben què és el Fracàs escolar”.Aquest èxit,però, no és del mestre o del professor o de la Comunitat educativa, la feina més important està a casa i des de casa, en el dia a dia, amb la implicació dels pares i mares, que finalment són un imprescindible Model educatiu.

*N’és imperiosament necessari que pares,mestres i professors navegin en la mateixa direcció i “dins” el mateix vaixell. Seria bo que les famílies entenguessin que els Docents són professionals de l’Educació i que són preparats per ajudar activament als pares i mares en aquesta tasca, cal prendre consciencia que l’educació, el respecte i la tolerància, entre altres, són condicions indispensables per ser, finalment, bones persones i construir amb això una societat catalana molt millor.