Després d’una primavera rauxosa que tant aviat ens ha mostrat les primeres alçades de temperatura com ens ha fet tornar a treure els jerseis, una primavera que s’acomiada un cop ha devastat la Vall d’Aran, arriba el solstici d’estiu anunciat des d’un parell de dies abans amb la temperatura preceptiva – per si havíem perdut la memòria de la calor de cada any.
*La terra està emprenyada, l’univers també i els canvis climàtics campen per lliure sense fre ni límits. Però la primavera és també temps de clavells i orenetes i d’una mar que mostra tots els colors de la llum nova; el cel sembla més alt, el dia és més clar i la claror es perllonga fins a perfer i confondre l’hora.
*Els humans, gent de costums com som, malgrat totes les rauxes climàtiques i ambientals continuem regint-nos pels calendaris i per les dates senyalades, per les quatre estacions i pels esdeveniments marcats amb pedra blanca.
*El solstici d’estiu n’és un, i la Nit de Sant Joan, gran festa arreu dels Països Catalans, és una de les maneres més populars i ancestrals de celebrar-lo. Un dels poetes que en va ser més entusiasta és Joan Salvat-Papasseit, l’evoca en tota la plenitud d’una lírica arrelada en la vitalitat i en la cultura popular :
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat sitgetana; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.
La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.
Publicar un comentario