La lliçó de la Pedagoga Marta Mata (2012)

Cal Mata,Saifores.Una tarda d’octubre.Una vintena d’estudiantts de mestre de la Universitat de Vic assisteixen a una lliçó inolvidable.Amb veu ferma,passió i rigor,la Marta Mata reviu la pròpia experiència educativa-.De mica de mica els noms de pedagogs i mestres públics i privats il.lustres estudiats a classe es tornen familiars-.

Ens transllada als anys de la República i ens obre les aules de l’Institut-Escola-.Després s’endinsa en la foscor del franquisme i s’il.lumina de nou amb la lluita que,al cap d’uns anys,va donar fruit en la represa de la renovació pedagògica-.La lliçó segueix amb unordenat itinerariv a través de les sales de la biblioteca-.La Marta Mata destaca que molts d’aquells llibres havien format part de biblioteques personals de mestres i deixa anar,com aquell que no diu res,com és d’important que els educadors llegeixen molt-.Dsurant el sopar pregunta sobre les inquietuds i interessos als futurs mestres-.Al matí ens convida a pujar al terrat de cal Mata i,amb mà segura i ulls vius,ens passeja per la geografia del Baix Penedès-.Una fottografia de grup deixa constància,any rere any,de la felicitat d’haver comprtit temps i expewriència-.

La biografia de la Marta Mata segueix l’evolució de la renovació pedagògica de Catalunya i els temes que són el nucli de les seves idees: l’escola pública,la formació dels mestres,la política educativa,l’educació dels més petits i l’ensenyament de la llengua catalana-.La sobtada mort esdevinguda el 27 de juny 2006 va convertir aquesta biografia en una lliçó viva de pedagogia-..

El dia 5 maig de 1999,mentre enfilava el final del discurs de recepció del doctorat honoris causa que li atorgà la UAB,apuntava la direcció a seguir: “La lliçó de política educativa,d’educació i d’escola públiques,que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions:la del somni,la de la tensió per l’educació,la de la ràbia,la de la justícia per acomplir un dret,la del treball i la il.lusió,la de l’atenta observació,la de la imaginació,la de la col.laboració i la de la bonhomia i el bon humor,la del sentiment del deure envers l’educació de cada infant,en la perspectiva de la realització de la persona,de la comunitat,dev la humanitat”-.

La lliçó de Marta Mata recull el llegat de la pedagogia catalana i el projecta cap al futur propulsat per l’energia de la tensió i el somni-.La tensió de la lluyita per construir una escola de qualitat: una escola on “floreixin gardènies com les que el Dr Estalella cuidava a l’Institut—Escola”-.El somni de fer realitat els grans ideals de la humanitat on l’educació hauria d’amarar la vida de cada dia a tots els racons del món-.

Avui,entre les nobles parets de les drassanes de Barcxelona,al costat de la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat,ressonarà la lliçó de la Marta Mata durant la trobada homenatge que s’hi celebra-.Ens hi trobarem moltes persones i institucions per parlar d’ella i d’educació-.Això darrer,que parlem d’educació,li hauria complagut molt-.Qualsevol altre dia,entre les parets de la biblioteca de cal Mata,enmmig del silkenci i del gruix de segles de literatura,història,ciència i pedagogia,aquesta dona inquieta,oberta i tossudament convençuda del valor d’educar ens convidarà a soreprendre’ns davant les reaccions dels infants,a descobrir la saviesa i la bellesa,a ensenyar i appprendre,a llegir i escriure en tots els llenguatges d’avui,a observar i escoltar i,en definitiva,a trobar el tressor que amaga l’educació-.De companys de viatge no en faltaran-.Pestalozzi,Dewey,Freinet i Montessori vindran de lluny-.Rosa Sensat,Angewleta Ferrer,l’Alexandre Galí,el Dr Estalella i Artur Martorell,de més a prop-.

La Marta Mata vindrà des de Saifores amb Àngels Garriga,els nois i noies de Curtó,el poeta del País de les Cent Paraules,el Petit Príncep,els contes de La Galera i els dibuixos de Josep Obiols i Lola Anglada-.El viatge serà llarg,però amb aquesta companyia no hi faltarà ni tensió ni somni per “fer escola” i fer possible el dret de tots els nens i nenes del món a la millor educació-.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges