Patrimoni Arquitectònic Escolar a Sitges (1883-2010)

Des de l’any 1879-1883 (s.XIX) fins l’any 2010 (s.XXI),els somnis i les realitats per a la consecució de terrenys-solars i per tant la construcció d’establiments escolars en règim graduat a la Vila més emblemàtica de Catalunya,es van multiplicar.Una de les greus manques és la no Catalogació d’aquells terrenys-solar i d’aquells edificis llogats amb una finalitat educativa i escolar.La Regidoria Municipal d’Educació al segle XXI ha de conservar un “Marc Referencial del Projecte Educatiu de Sitges (MARPES)”,que permetés desenvolupar la societat sitgetana escolar dins aquest MARPES.
La confecció d’un “Catàleg de Terrenys-solar i Edificis llogats per a Escoles”,existents durant els segles XIX,XX i XXI,és a dir,a la Història Contemporània dels Infants en Edat Escolar,és una altra de les mesquineses municipals envers les construccions escolars,com ja cansa de debè veure els barracons des de l’any 1999 a la Plana del Vinyet,primer per ubicar el tercer CEIP Maria Ossó i després per al quart CEIP Agnès de Sitges i l’IES Vinyet dos cursos-.
Clar i sitgetà,si Sitges ha estat capaç de formular els anys 80 del segle XX un “Catàleg dels Edificis Artístics” i fins i tot amb un digne Pressupost provincial i municipal,hom comprèn que la Societat sitgetana se n’enorgulleixi de l’actual i modern Consorci del Patrimoni de Sitges,el president del qual és el periodista i escriptor l’Antoni Sella i Montserrat,antic Secretari de l’Ateneu de Sitges,un espai cultural al C/ de’n Bosc,presidit pel també periodista en Pere Palacios i Salvador,on comença la gènesi de l’actual Escola Municipal de les Persones Adultes,àlies el Centre de Formació de les Persones Adultes La Xarxa-.
Semblantment,mutatis mutandis,com a estudiós de la “Trajectòria de l’Escola pública a Sitges,vista des d’una Perspectiva Local (1775-2010”,en penso que dins el MARPES,la Regidoria d’Educació sí que haurà d’encabir-ne,- com una Secció-,tots aquells terrenys-solar i aquells edificis llogats pel Municipi per a l’Ensenyament Primari de la població infantil en edat escolar,quan aferrissadament la Vila sitgetana lluitava a capa i a espasa o per uns terrenys-solar cèntrics o per uns pisos,sempre antihigiènics i antipedagògics,denunciats un curs sí i un altre també per la Inspecció Tècnica d’Instrucció de Barcelona-.
Aquest “Catàleg de Terrenys-solar i Edificis llogats”,ja memòria històrica,seria un instrument bàsic,també,per a conéixer i saber com era Comunitat educativa sitgetana dins del marc referencial de Sitges,Catalunya i l’Estat espanyol-.Perquè,tot i aprofundint-ne des dels inicis del segle XIX i continuant tot el segle XX i principis del XXI,hi trobarem diverses referències i concursos sobre terrenys-solar possibles i d’edificis encara drets i reformats,uns clars testimonis d’unes Corporacions Municipals i d’una societat sitgetana molt culta i ja emblemàtica a Catalunya,que s’hi barallava per a l’acolliment de les escoles de nois i de noies en règim graduat-.
Terrenys-solar com ara al C/ El Progrés (actual Illa de Cuba) (1873,al C/ Sant Isidre (1879),al C/ Rafael Llopart (1945 i 1960),al C/ La Fita (1973),etc.I edificis llogats com ara el Castell (1870),el Teatre Vell (1904),al C/ de l’Aigua,11, al C/Sant Bartomeu,2, al C/ Jesús,66,al C/ Santiago Rusiñol,22,al C/ Parellades,6,al Patronat d’Acció Social,62,la Plana del Vinyet (1999) i hores d’ara l’Aquàtic (2010) i d’altres com al nucli de Garraf (1970).Només el nuclli de Vallcarca,que la Cimentera crea un Escola particular privada als seus propis terrenys-.
Tots aquells terrenys-solar pensats per al primer Grup Escolar estatal que hi acollís les Escoles graduades i aquells establiments escolars,que generosament,previ el pagament d’un lloguer mensual de l’Ajuntament de Sitges,hi van tirant com sigui (sic) fins l’any 1960 del segle XX,amb la inauguració el dia 24 Octubre del primer edifici estatal de la Història de l’Educació a l’emblemàtica Vila catalana,l’actual CEIP Esteve Barrachina-.
És a dir,més d’un segle de terrenys-solar i edificis preconitzats per a la creació de lres dues Escoles públiques de nois i de noies,que justa la fusta,el seu Historial i el fatídic vaivé per un primer Grup Escolar estatal mai no va funcionar,malgrat la meravella i ciència arquitectònica dels Mestres d’Obres i Arquitectes Municipals,com ara en Jaume Juncosa (1779),en Gaietà Buhigas i Monravà (1983 i 1989),en Josep Maria Martino i Arroyo (1932),en Josep Antoni Coderch i Sentmenat.L’arquitecte responsable i definitiu serà en Josep Antoni Martino i Carreras (1957) i d’altres.Sense oblidar-nos.en de l’Escola Municipal d’Adults (1983),àlies el Centre de Formació de les Persones Adultes La Xarxa en l’actualitat (2008).Com a “Corona de Llorer” hi formarien part del “Catàleg de Terrenys-solar i Edificis Escolars” l’Escola Municipal de Música a l’Avinguda Vilafranca en barracons encara,la Llar Municipal d’Infants El Cercolet,la Llar Municipal La Moixiganga,el Centre Municipal d’Ocupació Nivell 10 i d’altres que en vindran.