La Dona,víctima de la Tradició i la seva llarga Marxa

Per què la Diada Internacional de la Dona,encara al segle XXI...?
La massa de pàries més gran de la Humanitat la constitueixen els milions de dones sotmeses a aberrants tradicions imposades per costums suposadament venerables,fes atàviques,supersticions ancestrals,pràctiques tiràniques-.Avergonyits (resic) per la violència domèstica contra dones que encara es fa a les societats democràtiques –a Finlàndia proporcionalment més que a Espanya-,per la persistent explotació sexual de dones i per la discriminació de la dona en camps de l’activitat social,l’opinió pública europea oblida la situació de la dona a la immensa Geografia del Món emergent i,en particular,del món de cultura musulmana,i abandona a la seva sort més d’un terç de la Humanitat-.
La llarga Marxa de la Dona envers la dignitat humana i lal libertat personal ha estat des de sempre irregular i vacil.lant,dependent de circunstàncies històriques,de Religions,cultures i tradicions.I,tanmateix Europa va iniciar pels volts del segle XII un Camí de Reconeixement i d’Alliberament de la Dona (CRAD) que amb ferotges oposicions i retrocessos periòdics,ja no s’ha aturat després de les consolidacions aportades per la Il.lustraciói les Revolucions Socials dels segles XVIII,XIX i XX-.No ha estat igual a la resta del món,llevat de la prolongació europea que representen el Canadà,els EUA,Austràlia,Nova Zelanda...
A mitjan del segle VII,-en una societat tribal i nòmada,el profeta Mahoma va dictar que “la dona estaria subordinada a l’home”,agafant-lo de la pràctica de tradicions locals,que quedarien Sacralitzades en Religió.D’aleshores ençà la Humanitat va fer i està fent copernicans avenços tant en les Ciències com en les Relacions interpersonals i socials,llevat d’aquella part de si mateixa que,imbuïda per convicció o per imposició d’una Doctrina de l’Alta Edat Mitjana,segueix creient en una subordinació irracional,que es manifesta en múltiples pràctiques.A tall de mostra,la dona necessita el permís de l’home per sortir de casa,treballar o relacionar-se amb els altres;la dona estèril és repudiada,i l’adúltera,real o suposada,lapidada.Nenes de 10 anyets són casades amb homes madurs,les mutilicacions genitals,ablació del clítoris,circuncisiió dels llabis externs i interns,infibulació –no exclusives del món musulmà- ,amb el coactiu propòsit de preservar la virginitat i la fidelitat de la dona,escontinuen practicant massivament,i no se n’escapen,fins i tot,les nenes de famílies establertes aEuropa.Mutatis mutandis,per recordar aquestes mutilacions l’escriptorasomali Hyaan Hirsi Ali,informaque la mutiliació practicada en l’home,significaria:escapçar el gland,emascular elstesticles i deixar la resta del penis com una mena de bossa buida-.
Ara bé,milons de dones defensen ,víctimesde la tradició, la seva pròpia submissió,cosa que no demostra una superioritat moral de la submissió,sinó la fèrria posició dominant de l’Home que la imposa (sic)-.Tothom sap que cap conquesta de la dona no prové de la Tradició,sinó de la Revolta contra la Tradició-.La crítica de la tradició constitueix el Fonament Espiritual d’Europa i des aprofitar la millor ajuda que hom pot aportar a la universalització dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals,que són una conquesta de la Humanitat sencera-.