La Vila de La Vajol (1934)

S’hi troba al Nord de la Comarca de l’Empordà,ben bé al límit amb El Vallespir i Morellàs,on hi ha el monument al President Lluís Companys i Jover,President de la Generalitat Republicana des de l’any 1934.La Vajol va passar un dies de gran activitat política i va ser la Seu , conjuntament, de la Presidència de la República espanyola en Manuel Azaña i de la Presidència del Govern central l’1 de febrer de l’any 1939,qui quatre dies després sortia cap a França. El dia abans havien tret de la Mina Canta,d'en Joan Negrin, els Quadres del Museu del Prado, protegits per carrabiners i traslladats a la Societat de Nacions a Süissa. El mateix dia que Manuel Azaña traspassava la frontera, una hora després el feia Lluís Companys i Jover i el President del Govern Basc, el Sr Aguirre,força estimat a Catalunya. La Vajol.també,és el poble més alt de la Comarca 546 metres, i ,també el més petit demogràficament amb poc mes de 100 habitants. Té una extensió de 4,7 kilòmetres quadrats i una part d'ell és “Frontera amb França pel Coll de Lli”, a Vallespir. La collada està a 771 metres sobre el nivell del mar.Des de Figueres, per la Nacional II en direcció La Jonquera, trobarem a uns vint Km una rotonda amb un senyal indicador de "La Vajol" 9 Km. A tres Km trobarem la població d’ Agullana.Situada La Vajol a les comarques de Girona,havia format part del Comtat de Besalú.Per la seva població,a causa de ser fronteritza amb França,van passar força personatges,uns envers l’exili republicà i altres fent turisme vers Europa. Els Miradors de la Vajol Molt a la vora del poble podem trobar tres Miradors amb esplèndides vistes a la comarca de l'Alt Empordà.El primer d'ells es troba a uns escassos cent metres del centre de la població, a la pista forestal,l’any 2012 asfaltada, que uneix La Vajol amb Maçanet de Cabrenys. La Vajol amb un territori força accidentat per la seva rodalia amb els Pirineus,amb boscos d’alzina surera i castanyers,el seus 546 metres d’altitud ,fan de La Vajol més encisador la Comarca. Antigament van elaborar el suro provinent dels seus boscos,així com també les Mines d’Esteatita.L’Agricultura de petits trerrenys de secà i la ramaderia bovina ,tot plegat amb les Segomes Residències,és la base de l’economia de La Vajol. Hi existeix l’Església Romànica del segle XII. Es troba al Nord de la comarca,al límit amb el Vallespir,d’un romànic avançat,d’una Nau amb absis semicircular,portalada de tres arcs en degradació,llinda i timpà llisos;té un Campanar d'Espadanya amb dos arcs de quart de cercle,adossada-.Hi ha l'antiga Sagristia i que en l’actualitat és una Sala d'Exposicions i Reunions.L'antiga Rectoria adossada amb posterioritat és l’any 2012 un Domicili particular.L'Església és d'una sola nau amb un absis semicircular. La portalada situada al Mur del Migdia, té tres arcs, llinda i timpà llisos; damunt d'ella hi ha una Fornícula que actualment es manté totalment buida...!. En té detalls interessants com ara,la llarga Escala exterior d'accés al Campanar;una Escala tan estranya que dóna una inconfusible Fisonomia al poble La Vajol.En les parets interiors del Temple hi ha pintures de “Caire popular”, que representen estranys símbols esotèrics El seu clima és propi de la Zona mediterrània,amb les típiques Temperatures altempordaneses,en general fredes a l’hivern i temperades a l’estiu.Les precipitacions són irregulars i no gaire abundoses.El vent dominant és la Tramontana,que pot passar dels 129 kilòmetres per hora,tot i bufant enocasions fins a 5 dies seguits.Mercès a això,el poble de La Vajol gaudeix d’una extraordinària lluminositat i un medi ambient molt net i més clar. No oblidarem pas,que en Joan Negrin,cap del govern republicà,hi tenia un Estatge al Mas Can Bec de Dalt,on guardava una remesa de quadres del Museu del Prado,a més d’un altre tressor a la Mina Canta,valorat pels historiadors catalans en cinc-cents milions de dolars,que ben aviat van ser embarcats cap a Mèxic en el Vaixell Vita.Els Quadres del Museu del Prado havien estat distribuits principalment , entre el Castelll de Perelada, el Mas de Can Descalç, a Darnius i la Mina Canta de La Vajol. Aquesta estava sota la responsabilitat directa del Ministre d'Economia i Hisenda al qual Joan Negrin féu vigilant absolut del Tressor madrileny. Escultura en bronze que ret homenatge als exiliats. És l'únic monument dedicat a l'exili a França. Representa un home i la seva filla de 6 anys que ha perdut una cama en els bombardejos de les tropes franquistes a Montsó el mes de novembre de l'any 1937. Es dirigien a Prats de Molló, on arribarien després d'una odissea, juntament amb desenes de milers d'exiliats. El seu dolorós camí va quedar immortalitzat per un periodista estranger, i es va convertir en “Símbol de l'Exili” i motiu del Monument a La Vajol. Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges