Espanya repatria 12 cooperants del Sahara (2012)

-Per indicis d'amenaça terrorista-


El ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació ha iniciat aquest dissabte ,dia 28 juliol el procés de repatriació voluntària de 12 espanyols que treballen en els campaments de refugiats saharauis a causa que el Govern tenia "indicis" que alertaven d'un "sever increment de la inseguretat" i de possibles accions terroristes contra ciutadans estrangers.

En roda de premsa a Madrid, el ministre José Manuel García-Margallo ha explicat que els cooperants arribaran la pròxima matinada a la base militar de Torrejón de Ardoz en un avió de les Forces Armades que ja ha sortit d'Espanya.

En el grup hi ha 12 espanyols, dos francesos i un italià. A més, dos cooperants més, un d'ells espanyol i l'altra de nacionalitat peruana, ja van tornar ahir al nostre país pels seus propis mitjans, mentre que un altre cooperant espanyol ha decidit romandre a la zona per voluntat pròpia.

Segons ha indicat García-Margallo, l'evacuació dels cooperants dels campaments va començar divendres, quan van ser traslladats a una base militaritzada d'Algèria, on esperen l'arribada de l'avió de les Forces Armades, per la qual cosa el ministre ha aprofitat per agrair la col·laboració mostrada per les autoritats algerianes així com els representants del Front Polisario a la zona.

García-Margallo ha explicat que la inestabilitat política a Mali ha provocat que el nord d'aquell país s'hi hagi convertit en "plataforma terrorista" des d'on aquests grups realitzen totes les seves accions a la regió. De fet, ha recordat que els dos cooperants espanyols recent alliberats van romandre gairebé tot el seu segrest a Mali.

És més, el ministre ha advertit que alguns analistes consideren que el nord del país africà "està a punt de convertir-se en un nou Afganistan", si bé ha posat èmfasi que la seva opinió és que "la situació és menys extrema".En qualsevol cas, ha aprofitat per assenyalar que el Govern espanyol ha ofert la seva ajuda per sortir de la zona a cooperants d'altres nacionalitats i ha fet una crida a les ONG presents a la regió perquè siguin "plenament conscients del perill" per als cooperants estrangers, pel que ha demanat que "extremin al màxim la prudència".

Per tallar la situació d'inestabilitat que es viu a la regió arran de la crisi maliana, el ministre ha explicat que la Unió Africana i la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO) han sol·licitat al Consell de Seguretat de l'ONU que doni mandat i cobertura a una operació militar que "no només tindria com a objectiu assegurar les institucions a Bamako, sinó també fer front als grups terroristes que s'han apoderat del nord del país".

Segons García-Margallo, el Govern espanyol dóna suport a aquests "esforços, incloent la possibilitat de desplegar una força militar a Mali". A més, ha dit que l'executiu estaria disposat a "estudiar i prestar suport a l'esmentada missió", per la qual cosa ha afegit que seria "important" comptar amb el suport de països veïns com Algèria, Nigèria o Mauritània.

A l'hora d'una possible intervenció a Mali, el ministre considera que primer cal "mirar al sud", és a dir, cap a la capital, Bamako, per "intentar assegurar un govern de transició d'unitat nacional", per després "mirar al nord" per combatre els grups terroristes que operen a la zona, un d'ells Al-qaida al Magrib Islàmic.

En qualsevol cas, ha insistit que Espanya "se sent concernida i afectada" pel que està ocorrent a Mali i ha assegurat que estarà "al costat dels seus aliats en el suport a les forces africanes en el temps i forma que determini la Unió Europea".

Alhora, el ministre ha manifestat el "compromís" d'Espanya amb els camps de refugiats saharauis i ha dit que espera que les circumstàncies actuals a la regió "acabin com més aviat millor" perquè els cooperants puguin tornar i continuar amb la tasca humanitària que estan fent.