Formació de l'Estat Català Medieval

L’Estat català medieval,resultant de la unió de Catalunya i Aragó es va constituir per vigor de la doble, per no dir quàdruple donació efectuada per tots els posseïdors de la sobirania del Regne d’Aragó al Comte de Barcelona,en Ramon Berenguer IV, de la dita sobirania i del mateix Regne d’Aragó.

Un remot origen i alhora recent, de la dita donació i per això mateix del nou Estat que en va reeixir,va ser el Testament del rei Alfons I d’Aragó, anomenat el Bataller.És, a bastament, conegut el testament d’aquest Rei, en virtut del qual el Regne d’Aragó havia de passar a ésser propietat del Sant Sepulcre, a l’Hospital i al Temple de Jerusalem per terceres parts, o sigui, no pas a les comunitats d’aquests noms, sinó als llocs o indrets als quals servien-.

Tanmateix, és prou sabut,que els aragonesos no van acceptar mai les Disposicions testamentàries del traspassat Rei Alfons I, sinó que,per als aragonesos l’acompliment del testament d’Alfons I d’Aragó, n’hauria representat haver de sacrificar la seva vida independent, cristal•litzada ja en el transcurs d'un segle sencer. El Rei,ja difunt, no havia prou previst que els aragonesos s’hi resistirien.Molt significativa va ser la protesta,que es va desfermar amb la notícia que els navarresos havien nomenat Rei un descendent de la branca dinàstica que en un altre temps ja els hi havia governats

. Clar i català,si els aragonesos no actuaven de pressa podien donar ja per descomptat que el que havia estat fins aleshores domini d’Aragó sobre Navarra es transformaria molt aviat en tot el contrari.El resultat final, doncs, dels dos factors,és a dir, de la darrera voluntat del rei Alfons I d’Aragó, palesa en el testament d’octubre de 1131,i corroborat per un altre atorgat tres dies abans de morir el setembre de 1134 i del fort rebuig que van fer-ne els aragonesos,va ser l’entronització del monjo Ramir , germà del Rei difunt, amb lel consentiment i aquiescència de la major part del país,com confirma l’historiador en Ferran Soldevila-.

Pel que fa a l’ adveniment del Comte de Barcelona al Tron d’Aragó,va tenir lloc tres anys després dels fets que acabo de narrar ,per obra i gràcia de la donació reiterada que el Rei,el monjo Ramir I, va fer del Regne d’Aragó a favor de Ramon Berenguer IV de Barcelona-.Aquesta donació va ser així: “Ego Ramimirus Dei gratiae Rex Aragonensis dono tibi Raymunde Barchinonensis comes et marchio filiam meam in uxorem cum totius regni aragonensis integritate sicut pater meus Sancius rex vel fratres mei Petrus et Ildefonsus melius habuerunt vel tenuerunt”-.

La donació va ser ratificada amb un donatiu, pel qual el Rei Ramir I anul•lava les donacions fetes fins aleshores als altres,bo i prometent de no fer-ne cap més sense el consentiment del Comte de Barcelona-.I,finalment, mitjançant un document datat a Saragossa, ben bé confegit tres mesos més tard que el primer, o sigui pel novembre de 1137, en Ramir declarava que a partir d’aquell moment tots els seus homes, tant els militars com els eclesiàstics, dependran d’en Ramon Berenguer, a qui han d'obeir com a el seu Rei “tam quam rege”-.

Ara bé, al marge de la reialesa de fet, que el monjo-Rei Ramir va exercir, encara que breument, segons que apareix de les dates de la mort d’Alfons I el Bataller -setembre del 1134- i el lliurament del Regne d’Aragó a Ramon Berenguer IV -agost de 1137- hi havia subsistent el Dret Successori de la sobirania damunt el regne d’Aragó atribuït als Ordes Militars i el fet que els dits Ordes no estaven gens ni mica disposats a renunciar-hi.

Tanmateix, mitjançant sengles avinences del Comte Ramon Berenguer IV, una amb l’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ,datada el 16 d'octubre de 1140 i l’ altra amb l’Orde de l’Hospital de Jerusalem, de la mateixa data, totes dues aprovades pel Pontífex ,Adrià IV l’any 1158, cadascun d’aquells dos Ordes va cedir al Comte de Barcelona la tercera part que li corresponia del regne d’Aragó, amb aquestes paraules :” “Donem i cedim a tu el sobredit Ramon Berenguer, comte de Barcelona i a tota ta progènie per a servei de Déu i fidelitat del predit Sepulcre, la part del sobredit regne que pertany al Sant Sepulcre del Senyor, a fi que el tinguis i posseeixis tu i tota ta progènie sota aquesta fidelitat perpetualment i per tots els segles”-.

La cessió va ser feta,en ambdós casos, pel Raimundus, Mestre de l’Orde de I’Hospital de Jerusalem, en nom d'aquest i del del Sant Sepulcre, per comissió en aquest cas de Guillem, patriarca de Jerusalem-. Restava el darrer terç,és a dir, el pertanyent a l’Orde del Temple-.El Comte Ramon Berenguer IV,el va obtenir mitjançant un pacte o conveni amb aquest orde dels Templers,el novembre de 1143 també aprovat pel Pontífex en la butlla de 1158-.

A conseqüència del seguit de fets ,el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va esdevenir sobirà total i indiscutit d’Aragó, amb respecte als usos i costums existents en el Regne,però simplement com a Príncep i Dominador d’Aragó-