jueves, 26 de julio de 2012

Teresa Forcades,vocació Mèdica i Religiosa

-Teresa Forcades va entrar de ple en el debat dient que molta gent ha estat educada en un concepte d’amor com el que “no molesta”-

Teresa Forcades palesa unes veritables vocacions de servei a la vida,Hom planteja de recrear-se una mica en la Teresa de joveneta amb anècdotes tremendament il·lustratives de l’esperit rebel de recerca de la llibertat i de la justícia que la caracteritza i també d’un esperit que no té por al risc ni del repte.

En una entrevista, Teresa Forcades va explicar la seva experiència a Veneçuela a partir de les diverses vegades que hi va estar hi va percebre més democràcia que la que se’ns fa entendre hi ha, simplement, uns nivells democràtics semblants als que tenim aquí, amb dèficits, com aquí, i va posar de manifest les coses positives del país, sobretot les millores socials, aspectes que difícilment ens arriben per la via de les notícies.

 Al mig del carrer hi havia les taules populars que dedicaven el temps que la gent necessitava per explicar aquestes coses al nivell que fos. És que Teresa Forcades es manifesta totalment contrària al funcionament dels anomenats “experts” perquè exclou la majoria que considera ignorants. Aquest fet el va extrapolar, per exemple, als informes mèdics o aquells professionals que, mancant a l’ètica professional, no assisteixen al pacient o client del seu dret a ser informat...

La medicalització i les medicines alternatives

Un altre apartat que va desenvolupar àmpliament va estar basat sobre la medicina, un dels grans temes que ha estudiat profundament i del que n’ha estudiat les seves conseqüències nefastes. La seva tesina ja versava sobre les medicines alternatives parlant de la necessitat d’obertura de les institucions mèdiques, també de la problemàtica dels interessos de les grans corporacions i la seva actitud envers la població mundial, amb la progressiva medicalització sistemàtica de tots els processos vitals supeditats al consumisme farmacològic.

Pel que fa a la seva dimensió espiritual com a dona i com a teòloga, un apunt sobre el que ha estat la seva tesi doctoral en aquesta darrera llicenciatura, el seu concepte sobre la Trinitat. El referent últim de tota la Trinitat és dialogar, el tot ú de la Trinitat és el contrari de la uniformitat. Basat el l’amor, hi ha el donar i el rebre amb un resultat de suma, de plenitud, on qui dóna no es menja pas a qui rep. Aquest ú és més la conseqüència d’elements que coexisteixen en la diversitat.

Un aspecte que va sobtar pel seu llenguatge, que no pel seu contingut, va ser quan es va referir al que Déu ens proposa a cadascun de nosaltres, siguem homes o dones, i és que ens deixem embarassar per Déu. Per al cristianisme, que Déu s’encarna en els homes, ens hem de deixar embarassar d’ ell, de la paraula, per tal de poder donar a llum la Llum, la veritat, la vida, la visió del món...

Realment, la profunditat d’aquestes converses ens portarien molt molt alt i molt lluny, però de la mà de la Teresa Forcades, també molt planer. Moltes gràcies i bones vacances a tothom.

1 comentario:

Froilan Franco dijo...

Conversa amb Sor Teresa

—A Catalunya les primeres retallades es van acarnissar en la sanitat i l’ensenyament.
Un pot dir: 'home, on va a parar amb aquestes opinions!'. Doncs aquestes opinions són la conseqüència lògica d’això. No parlem de coses que potser passaran, és que ja passen. Ja hi ha gent que no poden operar, ja hi ha gent que quan tindrà les proves serà massa tard, ja hi ha gent que li han tancat l’ambulatori, que li han tancat l’hospital, i que si té un infart arribarà morta, o amb unes conseqüències d’hipòxia cerebral, que si no s’haguessin desmantellat aquests serveis no hauria passat. És així de greu. Per això la contundència que demanava al principi, completament pacífica, per principi i per estratègia. Amb violència segur que ens guanyen, en canvi, amb resistència pacífica, amb vaga general, pacífica i continuada, amb solidaritat de base perquè a ningú li faltin les patates i el pa a casa seva, jo crec que encara tenim estalvis com per fer-la, aquesta vaga general. Si deixem passar massa temps potser hi haurà gent que no podrà aguantar un mes a casa seva, de vaga general, sense sou.