Hom constata el fracàs del Model Autonòmic (2012)

La reunió entre els presidents català i espanyol, l’Artur Mas i en Marià Rajoy, va acabar com ja es preveia,tot coneixent l’habitual tarannà dels Governs de l’Estat espanyol. Els espanyols tanquen la porta a qualsevol possibilitat de millora del finançament català, per tímida que sigui. El pacte fiscal arriba, doncs, malament. Clar i català,é la constatació del fracàs del model autonòmic imperant durant els darrers trenta-tres anys.

El cafè per a tothom, tècnica política imposada expressament durant la Transició per combatre la Catalanitat i l'Autogovern català, ha arribat a una situació límit que ha deixat la Generalitat totalment aïllada i fora de joc, sense marge de maniobra política. *Un altre dissortat model polític, el peix al cove, ha estat igualment soterrat. El fet d'haver recollit engrunes durant dècades no ha portat a una millor comprensió política o a l'articulació d'un model on tothom s'hi pugui sentir còmode.L’Estat espanyol,ja no és plural, no ha acceptat mai cap tipus de pluralitat cultural. Ben al contrari, ha estat un Estat que ha considerat una de les llengües perifèriques com una veritable enemiga de les essències pàtries, i li ha molestat la gran Fidelitat Lingüística dels seus parlants, que l'han convertida en la llengua sense estat més parlada d'Europa i en una de les deu primeres en l'àmbit literari i a la xarxa internet.

L'animadversió cultural unida a l'Espoli econòmic, gravíssim, que s'ha perpetuat durant dècades fan d'Espanya un molt mal negoci per als catalans i per a les catalanes.

L'absència de Cultura Democràtica a la Política espanyola porta al menyspreu a la veu ciutadana.Seguríssim que en cap altre lloc d'Europa, el crit d'independència, ha ressonat tan massivament i tan clar, després d'un acte cívic massiu de Reivindicació catalana. No els importa gens, perquè el Dret de Conquesta imperant creuen que els avala.

Tot un exèrcit de periodistes d'enroquen en menysprear la força de la gent i en continuar prosseguint en les seues intoxicacions i dèries Nacional-espanyoles.

Ara bé,el que cal és força valentia política.Perquè,ara caldria un nou Govern Català,després que el pacte fiscal hagi tingut un rebuig tan contundent. No sé si seria necessari anar a les urnes, o seria millor un govern de concentració nacional. Òbviament, molts catalans i moltes catalanes hem vist amb tristesa “la política de retallades a l'estat del benestar” que ha deixat l'àmbit de l'Educació i la Sanitat sota mínims. Justa la fusta, els polítics de la tisora no sofreixen la crisi, quan en parlen el fan de quelcom molt alié.Aquests mateixos polítics poden posar el fre al procés independentista.Cal un nou model de partit polític que s'allunyi de l'essència de ser una Agència de Col•locació, de promoure la Mediocritat i la purga a la Dissidència. Cal oblidar “peix als coves” i fomentar el camí cap a la Sobirania nacional, un cop la portada als morros de Rajoy s'ha fet plenament efectiva. Anys i panys pactant amb la dreta espanyola per trobar la reacció que tots sabíem és la constatació d'un fracàs polític total.

Que la prudència no ens faci traïdors.Actualment la prudència malentesa pot ser la defunció nacional, és imprudència i amb tocs de botiflerisme. No hi ha cap possibilitat de renegociar res positiu amb una Espanya anticatalana i espoliadora!