La feblesa dels poderosos i la fortalesa dels febles

Que els poderosos són febles, la Història de la Humanitat el confirma. La major part dels disbarats i fracassos que han comès alguns dels poderosos de la Terra vénen de la seva feblesa.La feblesa derivada de la seva obsessió per retenir in aeternum realitats efímeres per definició. I el mateix cal dir, només que a la inversa, de la fortalesa dels febles,que és ben bé adquirida,no pas congènita.

El que no té res a perdre, se’l pot jugar tot. Sense la tossuderia, molts no sabríem ni tan sols quina és la causa. I resulta que no és gaire diferent ni de tots aquells que tenen dues identitats al mateix temps: el que som i no som, la qual cosa vol dir que estem condemnats a ballar en la corda fluixa tota la vida.En un règim de drets i llibertats, també s'hi amaguen tigres. I quan ensenyen les dents, alguns s'espanten i d'altres s'envalenteixen.

Però, malgrat que les actituds i les reaccions són diverses, el problema de fons –la identitat– no canvia.Mai no em cansaré de repetir que els Evangelis de Jesús tan fràgils, en aparença, són altament instructius. La llàstima és que l'Església sembla tenir-ne la propietat. I a partir d'aquí, el profit que se'n pugui treure resulta molt limitat. I encara més, supeditat a l'Església, en funció, per tant, d'una institució que està marcada.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges