La unió geogràfica entre l'Atlas africà i l'Europa Occidental

-La vella Espanya ha reaparegut al segle XXI i Catalunya haurà de trobar una resposta-

Pierre Vilar deia que era “la gran via de circulació entre Ibèria i Europa”, i Jaume Vicens Vives afirmava que és “la unió geogràfica entre l'Atlas africà i l'Europa occidental”.

És fàcil fer l'elogi de la carretera Nacional-II, en el tram entre la Jonquera i Caldes de Malavella: es tracta d'un dels camins més il•lustres de la geografia i de la història. Cap dels pobles que van ocupar la Península des dels temps més remots no van deixar de passar per aquest passadís, el més fàcil per entrar i per sortir. Quan el van trepitjar per primer cop els romans, ja era conegut des de molt abans com el camí d'Hèrcules. Ells el van anomenar successivament Via Augusta, Via Aurèlia i Via Màxima, en honor dels emperadors que la van reparar.

A la pedra d'un mil•liari consta que, l'any 238, Maximí i el seu fill Màxim van “restaurar els camins i els ponts”. Finida la dominació romana, van passar-hi els visigots i després els sarraïns, encalçats l'any 785 pels francs de Carlemany, que la van batejar en llatí com a calciata francisca. L'any 1285 van fugir-hi en retirada les tropes de Felip l'Ardit, i a partir del 1808 les de Napoleó, que la van proclamar “carretera de Barcelona a París”. L'any 1939 va ser la ruta de l'exili dels vençuts de la Guerra Civil.

És fàcil fer l'elogi de l'N-II, mantinguda sempre com una via de comunicació bàsica, adaptada a l'evolució dels mitjans de transport. Un monòlit de pedra fa constar que l'any 1722 es va “componer este camino”. El rei Carles III la va incorporar a les carreteres de l'Estat i ara se'n diu “carretera general de Madrid a Francia por La Jonquera”. Tothom sap que és la connexió obligada amb la Unió Europea. Tanmateix, els successius governs espanyols de la democràcia l'han abandonat i menyspreat amb una política vergonyosa i suïcida.

És fàcil fer l'elogi de l'N-II. Si l'N-II es contempla des de la geografia i la història, tots els elogis són pocs. Però quan la mires des de la realitat, apedaçada i no desdoblada, amb obres aturades i cotxes retinguts, sembrada de punts negres amb accidents mortals de rècord, no tens més remei que oblidar l'elogi i entonar l'elegia.