Sulamita,un text basat en "Càntic dels càntics"

-Sulamita:un text de Kuprin (1908)-


“Sulamita” és una corprenedora i encisadora Història d’Amor, basada en un Poema Bíblic: el “Càntic dels càntics”.
Sempre va ser considerat el “Càntic dels càntics” com el Text bíblic on més clarament i amb més profusió apareixen -referències de tipus eròtic i sensual (només hem d’observar, per exemple, els versos inicials de l’esmentat poema: «¡Que ell em besi amb els besos de la seva boca! Perquè les teves carícies són més delicioses que el vi»)-

Compte,altres prefereixen interpretar el “Càntic dels càntics” en clau metafòrica, i en aquest cas les referències eròtiques i sensuals serien en realitat simples imatges comparatives de tipus místic. L’autoria del “Càntic dels càntics” és atribuïda al Rei Salomó (de fet, el poema és també anomenat “Càntic dels càntics de Salomó”);

El Kuprín pren aquest personatge per a fer-lo protagonista, juntament amb la bella Sulamita, d’aquesta Història d’Amor,d’argument senzill però “de lectures complexes” , perquè se’n poden fer moltes.L’autor s’esforça a retratar amb tot detall aquest món antic que ell ens proposa, a mig camí entre la Història i la Llegenda;aquest autor seria per tant dels que interpretarien el “Càntic dels càntics”, no en clau metafòrica i mística, sinó com a veritable evocació dels plaers de tipus sensual entre dos enamorats; és la seva opció, o almenys l’opció que ha triat pera construir la seva ficció literària.

Tot i que s’ha de dir que aquest erotisme que Kuprín usa en aquesta obra és tou, gairebé innocent. Cal, per això, que ens situem en el context en què va ser escrita l’obra: l’any 1908. De fet, possiblement un Text com aquest no hauria pogut superar la censura, si no arriba a ser per un factor cabdal que ja hem comentat: la història està basada en (o pren com a punt de partida) un Text Bíblic. Potser només així podria explicar-se l’aparició d’aquesta obra en una època encara fortament dominada per la Moral Tradicional i per la Religió.

En sobta el perfil presentat del Rei Salomó,importantíssima figura bíblica, personatge que parla amb Déu i li demana coses i que, al mateix temps, almenys segons la visió que ens fa l’autor Kuprín, «no s’estava de cap cosa que els seus ulls desitgessin, i mai no negava al seu cor cap joia. Set-centes dones tenia, i tres-centes concubines, sense comptar les esclaves i les ballarines».

És a dir: un creient que no renega de la voluptuositat i dels plaers de la vida, i practica, a més, la poligàmia i el concubinatge. Bé, queda clar que Salomó pertany a una època antiga i remota, i que és figura de l’Antic Testament -l’antigor precristiana-, però no deixa de sobtar un perfil d’aquest estil, i així l’apuntem només com a cosa curiosa...!

Més curiós potser, i fins-i-tot escandalós, és el fet que en el Romanç Amorós que ens narra en Kuprín,el Rei Salomó té poc menys de quaranta-cinc anys, mentre que Sulamita, la seva enamorada, en té... (atenció) ¡només tretze!, segons aquest text-història d’amor.Una relació que, fins-i-tot avui en dia, seria considerada per la societat catalana i moderna certament escandalosa i intolerable, però que, en la llunyana antigor dels segles remots devia ser una cosa, si no normal, almenys sí acceptada.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges