El Camí Sant Jaume a Catalunya -2014

Hi existeix la sensació que la Nació Catalana s’ha mantingut al marge del Moviment Jacobeu i de la Pelegrinació a Santiago de Compostel•la,però la realitat és ben diferent.

*Històricament,Catalunya,des del primer moment, connecta amb el "Fet Jacobeu".A Catalunya el culte a Sant Jaume era molt freqüent desde l’inici de les Pelegrinacions a Santiago de Compostel.la.Una Tradició molt Estesa afirma que l’Apòstol Sant Jaume va predicar a Barcelona, Lleida i Saragossa.I,aixíme alguns d’aquests llocs encara se celebra el seu pas amb festes i tradicions populars específiques.A més, alguns dels primers Pelegrins Documentats eren ben bé catalans, com ara l’Abat Cesari de Santa Cecília del Monestir de Montserrat.

*Catalunya,geogràficament per la seva situació,sempre ha estat Porta d’Entrada Privilegiada de tots els Corrents militars, ideològics i culturals provinents de més enllà dels Pirineus.Si es mira des d’una lògica purament geogràfica, per Catalunya devia haver passat una de les Branques Europees més importants del Camí de Sant Jaume.

*Amb el pas del temps va quedar limitada a ser una "Ruta Menor" entre els diversos Camins que conduïen a Santiago de Compostel•la i, encara, fragmentada, ja que pel Territori català van passar diversos Itineraris que eren freqüentats de manera desigual per als Pelegrins d'arreu,éa a dir, que no es pot dir que hi hagués una "Única ruta a Catalunya,sinó moltes, malgrat que algunes van ser molt més transitades que d’altres.

*Durant el Segle XI -Els Reis de Navarra, d’Aragó i de Castella i Lleó- van iniciar -una política de Construcció d’Infraestructures per atendre els Pelegrins que passaven per les seves terres.Aquesta política mai no es va desenvolupar a Catalunya i per això els catalans no disposem d’una Ruta semblant al -Camí Francès-.

*A més, fins a la segona meitat del segle XII Catalunya no completaria la Reconquesta del seu territori català, de manera que durant -els tres primers segles de Pelegrinatge a Santiago de Compostel.la,els Caminants s’havien d’adaptar a les "Repetides oscil•lacions de la Zona Fronterera entre els Musulmans i els Franco-catalans. Aquesta dificultat convidava la majoria de Pelegrins de l’època a desplaçar-se cap a la Banda Occidental del Pirineu per accedir a la Península Ibèrica.

*El pas pel Pirineu Oriental" era menys dificultós sí, però més insegur de cara a enllaçar amb la Principal Via que conduïa a Compostel•la. N'hi havia pelegrins, sí, però eren molt pocs els que s’aventuraven a travessar les Terres Pirinenques.També va influir-hi,clar i català, la menor quantitat de Llocs Sagrats amb Relíquies Importants, que va fer desviar els Corrents de Pelegrins catalans cap als llocs on hi havia -un nombre més gran de Relíquies-.

*Conclouem dient-ne que el "Camí de Sant Jaume a Catalunya sí va existir, encara que no va poder competir amb els que ja estaven fixats durant el segle XI i plenament consolidats en el segle XII.Mentrestant, el Culte a Sant Jaume s’estenia per la Geografia del Principatm,tal com el demostren les abundants "Esglésies i Poblacions que hi estan dedicades.

*Tampoc no s’ha d’oblidar que els únics "Reis anomenats Jaume" de les Monarquies Hispàniques són els sorgits de la -Dinastia Barcelonina-, si bé la influencia ens en va venir -des d’Occitània-,precisament va ser Maria de Montpeller, la que va donar al seu fill el nom de Jaume, amb la qual cosa es va iniciar un costum familiar a la Família Reial d’Aragó i Comtal de Barcelona.