La realitat fa nosa. Aquella dita que "Res no és veritat ni mentida sinó que tot depèn del color del cristall amb què es mira", encaixa perfectament amb el debat polític català.
*El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha fet un exercici doble aquests dies de veure una realitat on tothom sensat en veu una altra. Aquest daltonisme declaratiu d’Espadaler obre les portes a que tothom digui el que vulgui sense necessitat de justificar-se.Arribats a aquest punt, qualsevol anti-independentista pot defensar que el Pi de les Tres Branques es va trencar sol. O, apel·lant a l'estil de l'ínclit Sala i Martín, afirmar que la branca la van serrar els propis independentistes per fer-se les víctimes.
*Quan la veritat importa poc i del que es tracta de guanyar, sigui com sigui, encara que sigui tancant-se tots darrere i practicar el pitjor futbol possible, cal fer cas al catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Duke, Allen Buchanan. Ha vingut a Barcelona i ha defensat que es creï una comissió de prestigi internacional que faci de mediadora entre els governs de Catalunya i Espanya. Jo hi afegiria que aquesta comissió tingui autoritat per vetllar per l’objectivitat dels mitjans de comunicació públics i els subvencionats amb diners dels contribuents quan tracten aquesta qüestió.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario