El -crònut- i el -xurrifrankfurt- a Catalunya

Nova York que s'ha inventat el -crònut-, un pastís meitat croissant, meitat dònut -d'aquí el nom immortal-. Hom diu que l'amo de la Pastisseria és francès i, com que viu a la ciutat de Woody Allen, ha decidit treure uns rèdits de la fusió.
*A propòsit d'això,es demanava als catalans que donessin notícia de pastissos creatius catalans als Països Catalans.Per cert, i oh, emoció...! n’hi ha un pastisser de Sant Celoni, , que fa algun temps que elabora “Crònuts”.Perquè després diguin que els catalans no són emprenedors. Espero amb delit que aviat algú creï la –Saxu- , un pastís meitat sara, meitat xuxo, o el bunyol de –Quaresmadà-, meitat bunyol de Quaresma, meitat bunyol de Ramadà. Però, com els deia,m’agrada tenir notícies de Pastisseries -que facin dolços creatius-.I, per tant, és de justícia que els parli d'uns pioners. D'uns mestres. D'uns genis.
*A Barcelona, a prop de la Cocteleria Stinger, hi ha una xurreria d'aquelles que obren fins a la matinada i on hom va a fer-hi una xocolata desfeta i reparadora abans d'anar a dormir, sol o en companyia, quan s'acaba la farra. És la xurreria de després de l' after .En aquesta xurreria hi havia -no sé si encara n’hi ha- els famosos xurrifrankfurts : uns xurros farcits de Frankfurt. O, si el preferiu, uns Frankfurts farcits de xurro. N'hi havia de grocs i de vermells, segons els volguessis amb gust de mostassa o amb gust de quètxup.
*El xurrifrankfurt no va tenir mai gaire èxit a la xurreria, quan jo hi anava a esmorzar abans d'abandonar-me al catre.Però no em sembla gaire diferent del crònut. Ara m'acuso. Sempre que el demanava era per humor. I és per això que, segurament, ja no el fan. Com si el xurrifrankfurt no fos, a la seva manera, una nova estructura d'estat.