La Revolta de l'Escola Catalana

L'escola catalana s'ha alçat arreu contra el deliri del ministre Wert. El deliri de Wert d'espanyolitzar Catalunya (i els països del català i tota la península, llevat de Portugal i Gibraltar) és en realitat un pla en bona part ja executat.

*Perquè trenta anys de democràcia a l'espanyola no poden rehabilitar quaranta anys de lingüicidi planificat. De fet, la meitat de la població catalana actual vam ser escolaritzats amb un model d'immersió castellana, eficient i excloent. La meitat actual de la població dels territoris del català mai no vam poder aprendre la llengua materna a l'escola.

*I la gran majoria mai no han pogut adquirir les competències bàsiques en la llengua que ni han gosat de nomenar en la seva Constitució.Durant la segona meitat del segle XX, entre la prohibició i la persecució sistemàtiques del català a la vida pública, l'escolarització única en castellà i la penetració a cada llar de la ràdio i la televisió espanyoles, la missió històrica de la Dictadura semblava definitivament acomplerta.

*Però alguna cosa ha fallat en el seu pla de transició cap a la democratització formal del paisatge ocupat per les armes i controlat quaranta anys per la repressió dictatorial. La democràcia a l'espanyola no ha pogut liquidar la voluntat i els sentiments d'un poble que només té una matèria primera de valor incalculable: la llengua.

*Per la llengua molts catalans i catalanes han sofert, s'han exiliat i han mort, i per la llengua la gran majoria dels catalans i catalanes estan disposats a no cedir ni un pam, començant per l'escola.Aquesta disposició al combat no és pura retòrica.

*La imponent mobilització de l'escola contra l'avantprojecte de la LOMQE –de mestres i professors, d'alumnes i de pares i mares, d'entitats professionals i culturals, de sindicats i d'intel·lectuals– està aconseguint una unitat d'acció a tots els països del català sense precedents.